sédar

| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |

 

 

 

 

 

[Léopold Sédar Senghor, (Yoal, Senegal 1906- 2001)]

 

 

Le salut du jeune soleil

La salutació del jove sol

Gruß der jungen Sonne

El saludo del sol reciente

 

J’aime ta lettre

M’agrada la teva carta

Me gusta tu carta

 

 

 

 

Le salut du jeune soleil

 

Le salut du jeune soleil
Sur mon lit, la lumière de ta lettre
Tous les bruits qui fusent du matin
Les cris métalliques des merles, les clochettes des gonoleks
Ton sourire sur le gazon, sur la rosée splendide.

Dans la lumière innocente, des milliers de libellules
Des frisselants, comme de grandes abeilles d'or ailes noires
Et comme des hélicoptères aux virages de grâce et de douceur
Sur la plage limpide, or et noir les Tramiae basilares
Je dis la danse des princesses du Mali.

Me voici à ta quête, sur le sentier des chats-tigres.
Ton parfum toujours ton parfum, de la brousse bourdonnante des buissons
Plus exaltant que l'odeur du lys dans sa surrection.
Me guide ta gorge odorante, ton parfum levé par l'Afrique
Quand sous mes pieds de berger, je foule les menthes sauvages.
Au bout de l'épreuve et de la saison, au fond du gouffre
Dieu! que je te retrouve, retrouve ta voix, ta fragrance de lumière vibrante.

 

 

Σ

 

La salutació del jove sol

 

La salutació del jove sol

Damunt el meu llit, la llum de la teua carta

Tots els sorolls que esclaten de matí

Els crits metàl·lics de les esmerles, les campanetes dels gonolekes

El teu somriure damunt la gespa, sobre la rosada esplèndida.

 

Dins la llum innocent, milers de libèl·lules

Les frissenlantes, com abelles grans d’or d’ales negres

Y com helicòpters de viratges de gràcia i dolçor

Damunt la platja límpida, or i negre les Tramiae basilares

Dic la dansa de les princeses de Mali.

 

Ací estic  a la teua recerca, per la senda dels gats tigre.

El teu perfum és sempre el teu perfum, de la brolla brunzent dels brossegars

Mes exaltant que la flaire del lliri quan brota.

Em guia la teua sina olorosa, el teu perfum llavat per Àfrica

Quan sota els meus peus de pastor, aixafe les mentes silvestres.

Al final de la prova i de l’estació, al fons de l’abisme

Déu!, et retrobe, retrobe la teua veu, la teua fragància de llum vibrant. 

 

[Traducció de Joan Navarro]

 

 

Σ

 

Gruß der jungen Sonne

 

Gruß der jungen Sonne
Auf meincm Bett, dein leuchtender Brief
All die Laute aufschießend im Morgen
Metallisches Schlagen der Amseln, Glockenklang der Gonolek
Dein Lächeln auf dem Gras, auf dem glänzenden Tau.

 

Im unschulcligen Licht, tausendfach die Libellen
Die frisselants, wie große schwarzgeflügelte Goldbienen
Und wie Schraubenflügler in anmutig-sanften Kurven
Über dem hellen Strand, golden und schwarz die Tramiae basilares
Ich sage den Tanz der Stammestöchter von Mali.

 

Dir gilt meine Suche, auf dem Pfade der Tigerkatzen.

Dein Duft allezeit dein Duft, aus dem summenden Gestrüpp der Sträucher
Berauschender als der Geruch der emporstrebenden Lilie.
Mich führt deine wohlriechende Brust, dein Duft, wie ihn Afrika aufweht

Wenn meine Hirtenfüße unter mir die wilde Minze zertreten.
Am Ende der Prüfung und der Reifezeit, tief unten im Abgrund
Gott! ach daß ich dich wiederfinde, deine Stimme, deinen  Duftstrom zitternden Lichtes.

 

[Übersetzung: H. Köhler]

 

 

Σ

 

 

El saludo del sol reciente

 

El saludo del sol reciente,

por mi cama, la luz de tu carta,

todos los ruidos que brotan de la mañana,

los gritos metálicos de los mirlos, las campanillas de los gonolekes,

tu sonrisa por el césped, sobre el rocío esplendoroso.

 

En medio de la luz inocente, millares de libélulas,

tremolantes, como grandes abejas de oro de alas negras,

por la nítida playa, oro y negro, las Tramies basilares

-me refiero a la danza de las princesas del Malí.

 

He emprendido tu búsqueda, por la senda de los gatos tigres.

Tu perfume, siempre tu perfume, de la sabana zumbante de las breñas,

más excitante que olor de la azucena cuando brota.

Me conducen tus pechos olorosos, tu perfume lavado por África,

cuando bajo mis pies de pastor, aplasto las mentas silvestres,

¡oh! que te vuelva a encontrar, que vuelva a encontrar tu voz, tu fragancia de luz vibrante.

 

[Traducción de Javier del Prado en Obra poética, Cátedra, Madrid, 1999]

 

 

Σ

 

 

J’aime ta lettre

 

J’aime ta lettre, plus douce que l’après-midi du Samedi

Et les vacances, ta parole de songe bleu.

 

La fragrance des mangues me monte à la nuque

Et comme un vin de palme un soir d’orage, l’arôme féminin des goyaves.

 

Les tempêtes suscitent les humeurs, le palais blanc s’ébranle dans ses assises de basalte

L’on est long à dormir, allongé sous la lampe sous la violette du Cap.

 

La saison s’est annoncée sur les toits aux vents violents du Sud-Ouest

Tendue de tornades, pétrie de passions.

 

Les roses altières les lauriers-roses délacent leurs derniers parfums

Signares à la fin du bal

Les fleurs se fanent délicates des bauhinias tigrées

Quand les tamariniers aux senteurs de citron allument leurs étoiles d’or.

Du ravin monte, assaillant mes narines, l’odeur des serpents noirs

Qui intronise l’hivernage.

 

Dans le parc les paons pavoisent, en la saison des amours.

Rutilent dessus les pelouses, pourpres princiers, les flamboyants

Aux cœurs splendides, et les grands canas d’écarlate et d’or.

M’assaillent toutes les odeurs de l’humidité primordiale, et les pourritures opimes.

Ce sont noces de la chair et du sang ─ si seulement noces de l’âme, quand dans mes bras

Tu serais, mangue mûre et goyave ouverte, souffle inspirant ah ! haleine fraîche fervente...

 

J’aime ta lettre bleue, plus douce que l’hysope

Et sa tendresse, qui me dit que tu es m’amie.

 

Lettres d’hivernage in Œuvre poétique, Editions du Seuil, 1990.

 

 

Σ

 

 

M’agrada la teva carta

 

M’agrada la teva carta, més dolça que la tarda del dissabte

I les vacances, la teva paraula de somni blau.

 

El perfum dels mangos s’eleva cap al coll

I com un vi de palma en un vespre de tempesta, l’aroma femenina de les guaiabes.

 

Les tempestes desperten el seu temperament, el palau blanc tremola en els seus fonaments de basalt

On s’allarga el son, tombat sota el llum sota la violeta del Cap.

 

La temporada s’ha fet palès als terrats amb els vents violents del sud-oest

Reblerta de tornados, impregnada de passions.

 

Les roses altives, els baladres exhalen els seus últims perfums

Anunci de la fi del ball

Les flors de les bauhinies tigrades llangueixen delicades

Quan els tamarius amb olor de llimona il·luminen les seves estrelles daurades.

Del barranc s’aixeca, assaltant el meu nas, l’olor de serps negres

Que entronitza la hivernada.

 

Al parc desfilen els paons, en l’època de l’aparellament.

Rutilen per sobre de la gespa, principescos purpuris, els delònixs

Amb cors esplèndids, i grans tiges d’escarlata i d’or.

M’assalten totes les olors de la humitat essencial, i les millors podridures.

Aquests són casaments de carn i sang, ─encara que només casaments de l’ànima, quan als meus braços

Series, mango madur i guaiaba oberta, alè inspirador ah! alè fresc ardent...

 

M’agrada la teva carta blava, més dolça que l’hisop

I la seva tendresa, que em diu que ets la meva estimada.

 

[Traducció: Jesús Giron Araque]

 

 

Σ

 

 

Me gusta tu carta

 

Me gusta tu carta, más dulce que la tarde del sábado

Y las vacaciones, tu palabra de sueño azul.

 

La fragancia de los mangos sube al cuello

Y como un vino de palma una noche de tormenta, el aroma femenino de las guayabas.

 

Las tormentas suscitan los humores, el palacio blanco se sacude en sus asientos de basalto

donde se alarga el sueño, tumbado bajo la lámpara bajo la violeta del Cabo.

 

La temporada se anunció en los techos con fuertes vientos del suroeste

Rebosante de tornados, llena de pasiones.

 

Las rosas altaneras y las adelfas exhalan sus últimos perfumes

Señales al final del baile

Las flores delicadas de las bauhinias atigradas se marchitan

Cuando los tamarindos con aroma a limón encienden sus estrellas de oro.

Del barranco sube, asaltando mis narices, el olor de las serpientes negras

Que entroniza la invernada.

 

En el parque los pavos reales se pavonean, en la temporada del apareamiento.

Rutilan sobre el césped, purpurados principescos, los flamboyanes

Con espléndidos corazones, y grandes tallos de escarlata y oro.

Me asaltan todos los olores de la humedad primordial, y las mejores podredumbres.

Son bodas de carne y sangre ─solamente bodas del alma, cuando en mi brazos

Serías, mango maduro y guayaba abierta, aliento inspirador ah! aliento fresco ferviente...

 

Me gusta tu carta azul, más dulce que el hisopo

Y su ternura, que me dice que eres mi amiga.

 

[Traducción: Jesús Giron Araque]

 

 

Σ

 

 

| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |