Ella

Fue vista fuera.
Fue vista a la puerta.
Convirtiéndose en estatua.

Blanca, fue vista
Peleándose con el día.

Luego testa y garras
Convirtiéndose en un sueño de tigre.

Y el grito que lanzó
Para presentarse.

Y la calma que transmitía.
El ojo abierto con el que miraba.

 

[Lluís Solà, De veu en veu (Obra poètica I, 1960-1999), Barcelona, Proa, 2001]

 

Amb els peus de foscor

 

12

Amb els peus de foscor,
lentament,
pels esglaons tremolosos
de la casa, riu que t’esmunys,
que et vesses, que et beus
i et beses, anònim,
enllà.

De dins la gola,
fregant i pregant,
ronc, sobre les pedres,
amb veu de tigre o de colom,

en quin estel extingit
adorms la galta?

Al pedrís buit de l’ombra,
al llindar.

 

[De veu en veu: Obra poètica I (1960-1999). Barcelona: Proa, 2001]

 

 

Clareja l’olivera entenebrida,
l’olivera adormida als camps
escabellats d’argent, i els llavis
oberts del riu obert murmuren
i persisteixen els coixins amargs
vora els confins de l’ànima.
I el vespre ens sobta sospesant
si la tarda ha valgut la pena,
i la vida que ens fuig, i no ens pertany.
Les carreteres corren i fosquegen
sense parar, i udolen gossos cecs
lligats a estaques de l’incomprensible,
I som els pelegrins que arriben
quan tot ha esdevingut: el tigre amb ulls
incandescents, els alfabets que roden
i les dunes constant del vent.

 

[L'arbre constant: obra poètica II (1994-2000). Barcelona: Proa, 2003]

 

| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |