[Jean Serra]



L’URPA CEGA DEL TIGRE

 

¿Què és, en definitiva, el passat, sinó el que nosaltres decidim recordar?
                      

AMY TAN

 

 

 

A Joan Navarro

 

 

  

Una memòria, com ho diria?, d'aurores blaves, de silencis fecunds, només perceptibles perquè del mar m'arriba la fonda veu dels dies de glòria.


Un crepuscle encès damunt la platja, vora les barques, i l'oratjol fregant-me la pell salnitrosa.


Un silenci prim, a la tarda, que copsa l'absència dura, la fèrtil escuma blanca, les hores que s'allarguen com les dunes del desert, mentre puja d'enllà no sé on el regust de salives mesclades al més bell principi de tots.


Damunt del paper arrugat del desig s'alça, poderosa, l'escriptura que llima l'aspre contorn de l'avenc on cauen gestes sense nom, unglades d'àcida pluja, sorda ràbia de fera muda.


¿El passat perviu només si nosaltres volem? ¿Com destriar, doncs, goig i dolor, l'amarga fel i les carícies, el càliç que vàrem beure contra les cordes i la dolça fragància del plaer descobert per ventura protegits per les mates de ginesta florida...?


Un silenci de fum i penombres buida la pineda, estotja records perfumats, fulles escampades pel vent que, d'amagat, escoltes, mentre cerques la senda del retorn.


Un silenci trenat pel temps eixorc i l'urpa cega del tigre banda fora de la gàbia, s'estèn i te fibla com una nafra, te cou dins l'ànima com un carbó roent.

 

 

 

VENDAVAL

 

Les ràfegues del vendaval nocturn

Han torbat el teu insomni

Amb el ròssec de matolls i papers

I cruixir de teules i tegells.

Sorolls de nit que pugen

Des del fons del pou de la memòria,

Esberlada i adolorida

Per les mossegades del tigre

Envejós del temps viscut,

No sols per la carn, sinó pels dons

Rebuts amb la naixença

I que tu hauràs aprofitat

Per viure i créixer –a vegades en soledat,

Altres en els braços de la dona que estimes.

Com si fossis agombolat pel suau oneig del mar

Un migdia d’hivern.

Transcorre la nit i amb l’aurora minva el vendaval.

Els records, com besllums, desapareixen

O es dispersen com els núvols.

 

 

| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |