DA

Daniela Estèbe Hoursiangou | sèrieAlfa 95

 

Imatge: Noah Pettit Navarro

 

 

Danièle Estèbe Hoursiangou

 

Deu temps

Del l’existencia deus anjos

 

Sobre el temps

De l’existència dels àngels

 

Sobre el tiempo

De la existencia de los ángeles

 

À propos du temps

De l’existence des anges

 

 

 

 

 

OC1

Deu temps

 

Lo temps vien dentrar en jo. Sei auherit com un univèrs eishuc. Credèvi quavèvi un temps, que tienèm cadun lo noste propi temps dab las sasons las unas darrèr las autas, e las naishenças e las morts. Lo sambolit questó violent, vedoi que lavevam aubirat e arredusit a un calcul : addicion, sostraccion, multiplicacion, division. Regas sus las parets de las espugas, entalhs dens lhusta e la pèira, sablèrs, mòstras e arrelòtges. Quavem tot assajat entà’u atular, capturar, tirar a la nosta pagèra. Lavèm nomat : siderau, passat, present, aviéner, eca. Nosautes e sonque nosautes, espècia umana, en nos deishant messatges tà non pas desaparéisher e que nosautes sols entenem, amiam la luta desesperada dun combatent unic contre un adversari quiu desconeih.

 

Heurèr 2022

 

OC2

De lexistencia deus anjos

 

Quevs disi que los anjos existen e que nan pas arren a véder dab lo hons deu cèu, ni dab Diu. Que son aquí tot lo temps, pertot e on que sia. Neu buscatz pas, pensatz-los, parlatz lor, quac ei sufisent tad eths. Lor espaci nei pas lo noste, pertant quens i esperan. Lo temps quei pleat d’èstes shens matèria, shens pes ni contorns. Shens matèria mes dordis desparièrs. Eths que son los nostes parièrs, bestias o arbos, arrius, paisatges. Lo sens comun queus embarra dens la categoria deus soviers escapats de las nostas memorias emocionaus. Jo quac trobi tròp simple, tranquillizant benlèu mes tròp simple. Sol aqueth qui nei pas estat acarat a un ambient quiu trebola ne sei pas jamei encontrat dab un anjo, o na pas sabut larreconeisher. O pas volut. Quei pasmens ua doçor quis perpausa darrasar mantunas halhas. Sufeisheré dun pas en davant.

 

Heurèr 2022

 

Daniela Estèbe Hoursiangou, 1952, vaduda en Caurs (Òlt). Anciana jornalista Sud Ouest, directora de Òc revista de 2012 a 2017. Qu’a publicat en gascon-francès : recuelhs en çò de las edicions Jorns : « Parçans esconuts » / « Territoires cachés », 2013 et « Quas dubert un país blanc » / « Tu as ouvert un pays blanc », 2022.

 

 

 95

 

C1

Sobre el temps

 

El temps acaba d’entrar en mi. S’ha presentat com un univers eixut. Jo creia que tenia un temps, que cadascú de nosaltres posseïa el seu propi temps amb les estacions una darrere l’altra, i els naixements i les morts. El xoc ha estat violent, he vist que l’havíem imaginat i reduït a un càlcul: suma, resta, multiplicació i divisió. Ratlles a les parets de les coves, mosses en la fusta i la pedra, rellotges de sorra, rellotges de polsera i rellotges de paret. Ho hem intentat tot per perseguir-lo, capturar-lo, fer-lo a la nostra mida. L’hem anomenat: sideral, passat, present, futur, etc. Nosaltres i sols nosaltres, espècie humana, deixant-nos missatges per no desaparèixer i que només nosaltres entenem, portem la lluita desesperada d’un únic combatent contra un adversari que l’ignora.

                     

Febrer 2022

 

C2

De l’existència dels àngels

 

Us dic que els àngels existeixen i que no tenen res a veure amb el fons del cel ni amb Déu. Són allà tot el temps, a tot arreu i en qualsevol lloc. No els busqueu, penseu-los, parleu-los, això és suficient per a ells. El seu espai no és el nostre, però ens hi esperen. El temps és ple d’éssers sense matèria, sense pes ni contorn. Sense matèria però de naturaleses diferents. Són els nostres semblants, animals o arbres, rius, paisatges. El sentit comú els inclou en la categoria de records que s’han escapat de les nostres memòries emocionals. Jo ho trobo massa senzill, potser tranquil·litzador, però massa senzill. Només aquell que mai s’ha enfrontat a una situació que el pertorba, mai no ha trobat un àngel, o mai ha sabut reconèixer-lo. O no ha volgut. No obstant és una dolçor que es proposa omplir moltes mancances. Seria suficient fer un pas endavant.

 

                                   Febrer 2022

 

Danièle Estèbe Hoursiangou, periodista i poeta, va nàixer a Cahors (Lot) en 1952. Va treballar al diari Sud Ouest, i va ser directora de la revista Òc del 2012 al 2017. Ha publicat en edicions bilingües gascó-francès els poemaris següents a les edicions Jorn: Parçans esconuts / Territoires cachés, 2013 i Qu’as dubert un país blanc / Tu as ouvert un pays blanc, 2022.

 

[Traducció: Dolors Català]

 

 

95

 

ESP1

Sobre el tiempo

 

El tiempo acaba de entrar en mí. Se presentó como un universo seco. Yo creía que tenía un tiempo, que cada uno de nosotros poseía su propio tiempo con las estaciones una tras otra, y los nacimientos y las muertes. El choque fue violento, vi que lo habíamos imaginado y reducido a un cálculo: suma, resta, multiplicación y división. Rayas en las paredes de las cuevas, muescas en la madera y en la piedra, relojes de arena, relojes de pulsera y relojes de pared. Lo intentamos todo para perseguirlo, capturarlo, hacerlo a nuestra medida. Lo denominamos: sideral, pasado, presente, futuro, etc. Nosotros y solamente nosotros, especie humana, dejándonos mensajes para no desaparecer y que solo nosotros entendemos, llevamos la lucha desesperada de un único combatiente contra un adversario que lo ignora.

 

Febrero 2022

 

ESP2                                                            

De la existencia de los ángeles

 

Os digo que los ángeles existen y que no tienen nada que ver con el fondo del cielo ni con Dios. Están ahí todo el tiempo, en todas partes y en cualquier lugar. No los busquéis, pensadlos, habladles, eso es suficiente para ellos. Su espacio no es el nuestro, pero nos esperan allí. El tiempo está lleno de seres sin materia, sin peso ni contorno. Sin materia pero de naturalezas diferentes. Son nuestros semejantes, animales o árboles, ríos, paisajes. El sentido común los incluye en la categoría de recuerdos que se han escapado de nuestras memorias emocionales. Yo lo encuentro demasiado simple, quizás tranquilizador, pero demasiado simple. Sólo aquel que nunca se ha enfrentado a una situación que le perturba, nunca ha conocido a un ángel, o nunca ha sabido reconocerlo. O no ha querido. Sin embargo, es una dulzura que se propone llenar muchas carencias. Sería suficiente dar un paso adelante.

 

Febrero 2022

 

Danièle Estèbe Hoursiangou, nacida en Cahors (Lot) en 1952. Trabajó en el diario Sud Ouest, y fue directora de la revista Òc del 2012 al 2017. Ha publicado en ediciones bilingües gascón-francés los siguientes libros de poesía en la editorial Jorn: Parçans esconuts / Territoires cachés, 2013 y Qu'as dubert un país blanc / tu as ouvert un pays blanc, 2022.

 

[Traducción: Dolors Català]

 

 

95

 

FR1

À propos du temps

 

Le temps vient dentrer en moi. Il sest offert comme un univers indifférent. Je croyais que javais un temps, que nous possédions chacun notre propre temps avec les saisons les unes derrière les autres et les naissances et les morts. Le choc a été violent, jai vu que nous lavons imaginé et réduit à un calcul : addition, soustraction, multiplication et division. Des barres sur les parois des cavernes, des entailles dans le bois et la pierre, des sabliers, des montres et des horloges. Nous avons tout essayé pour le poursuivre, le capturer, le ramener à notre dimension. Nous lavons nommé : sidéral, passé, présent, futur, etc. Nous et nous seuls, espèce humaine, en nous laissant des messages pour ne pas disparaître et que nous seuls entendons, menons la lutte désespérée dun unique combattant contre un adversaire qui lignore.

 

                                                                                                                      Février 2022

 

FR2

De lexistence des anges

 

Je vous dis que les anges existent et qu’ils nont rien à voir avec le fond du ciel ni avec Dieu. Ils sont là tout le temps, partout et nimporte où. Ne les cherchez pas, pensez-les, parlez leur, ça leur suffit. Leur espace nest pas le nôtre, mais ils nous y attendent. Le temps est empli d’êtres sans matière, sans poids ni contour.  Sans matière mais de natures différentes. Ce sont nos semblables, des animaux ou des arbres, des rivières, des paysages. Le sens commun les enferme dans la catégorie des souvenirs échappés de nos mémoires émotionnelles. Moi je trouve ça trop simple, rassurant peut-être mais trop simple. Seul celui qui ne sest jamais trouvé confronté à une atmosphère qui le trouble na jamais rencontré un ange, ou na jamais su le reconnaître. Ou pas voulu. Cest pourtant une douceur qui se propose de combler bien des failles. Il suffirait dun pas en avant.

 

Février 2022

 

Danièle Estèbe Hoursiangou, née à Cahors (Lot) en 1952. Ancienne journaliste Sud Ouest, directrice de la revue Oc de 2012 à 2017. A publié en gascon-français : recueils aux éditions Jorn : Parçans esconuts / Territoires cachés, 2013 et Quas dubert un país blanc / Tu as ouvert un pays blanc, 2022.

 

[Traduction : Danièle Estèbe Hoursiangou]

 

 

95

 

 

Amada Cròs

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer