DA

Ione Gorostarzu Etxebeste | sèrieAlfa 72

 

Fotografia: Joan Navarro

 

 

Ione Gorostarzu Etxebeste

 

 

Ezereza hutsa bada

 

Si la nada es el vacío

Si el no-res és buit

Se o nada é vazio

Si le néant est vide

 

 

 

basc

 

1

 

Ezereza hutsa bada

hutsa arina bada

eta arina erraza

ez dut ezer izan nahi

 

Eta bukaera gelditzea bada

gelditzea atsedena

eta atsedena atsegina

bukatu egin nahi dut

 

Eta joatea agurtzea bada

agurtzea isiltzea

eta isiltzea lasaitzea

joan egin nahi dut

 

Eta heriotza loa bada

loa ametsa

ametsa askatasuna

hil egin nahi dut

 

Baina hiltzea uztea bada

uztea baztertzea

eta baztertzea mintzea

ez dut hil nahi

 

Eta joatea hastea bada

eta hastea saiatzea

saiatzea nekatzea

ez dut joan nahi

 

Eta bukatzea etsitzea bada

etsitzea galtzea

eta galtzea umiltzea

ez dut bukatu nahi

 

Eta ezereza gaua bada

eta gaua iluna

eta iluna beltza

zerbait izan nahi dut

 

 

2

 

Telebistaren aurrean nago

pantailari so

pertsonaiak alde guztietan

bata bestearen atzetik

bata bestearen alboan

albotik

gainean

gainetik

hitzak

oihuak

barreak

negarrak

ukitzea debekaturik duten gorputzak

itxitako bihotzak

makillajeak ezabaturiko aurpegiak

hitzik heltzen ez zaien belarriak

begi itsuak

maite ez nautenak

gorroto ez nautenak

 

Telebista pantaila handi honetan

ez daukat mandorik

 

 

3

 

Eta bizitzea

beste gauza askoren artean

bizitzea da betetzea

betetzea egunak, lanorduz

zitaz

pelikulaz

ametsez

eta betetzea armairua

bitxiz

bufandaz,

eskuz egindako galtzerdiz

orriak poesiaz

apalak liburuz

eta muxuz

zauriz

lagunez

irribarrez

marrubiz

argazkiz, bihotza

Baina bizitzea

bizitzea da, baita ere, hustea

hustu etxea

zakarrez

altzairu zaharrez

bisitaz

ilusioz

eta hustu kuadrilla

lagun ezabatuz

lagun eroriz

lagun etsaituz

hustu agenda

hustu barrena

ideiaz

ametsez

malkoz

izerdiz

 

Hustu eta bete

bete eta hustu

 

Ione Gorostarzu Etxebeste, Berastegin (Gipuzkoa) jaio zen 1984ko abuztuaren 27an.  Historian Lizentziatua eta Magisteritzan Diplomatua, irakaslea lanbidez. 2012an argitaratu zuen bere lehen poesia liburua, Des egiten (Elkar argitaletxea).

 

 

72

cast

 

1

 

Si la nada es el vacío

                      si el vacío es ligero

y si lo ligero es fácil

                      nada quiero ser.

 

Y si terminar es parar

                      Si parar es descansar

Y el descanso es agradable

                      quiero terminar.

 

Y si marchar es despedirse

                      despedirse es silencio

y el silencio es tranquilidad

                      marchar.

 

Y si morir es dormir

                      dormir es soñar

y soñar es libertad

                      quiero morir

 

Pero si morir es abandonar

                      abandonar es apartar

y apartar es lastimar

                      no quiero morir

 

Y si marchar es empezar

                      empezar es intentar

e intentar es fatigarse

                      no quiero marchar

 

Y si terminar es abandonar

                      abandonar es perder

y perder es rendirse

                      no quiero terminar

 

Y si la nada es la noche

                      la noche es oscura

y la oscuridad es negra

                      algo quiero ser

 

 

2

 

Estoy frente al televisor

mirando la pantalla

personajes por doquier

                       uno tras otro

                       uno junto a otro

al lado

                       encima

                                   por encima

palabras

                       gritos

                                   risas

                       lloros

cuerpos que tengo prohibido tocar

                       corazones cerrados

caras eliminadas por el maquillaje

                       orejas a las que no llegan las palabras

                                   ciegos ojos

que no me aman

                       que no me odian

 

En esta pantalla tan grande

                       yo no tengo mando

 

 

3

 

Y vivir

           entre otras muchas cosas

vivir es llenar

llenar los días de horas de trabajo

           de citas

                       de películas

                                   de sueños

y llenar el armario

           de joyas

                       de bufandas

                                   de calcetines tejidos a mano

las hojas, de poemas

                       las baldas, de libros

y de besos

                       de heridas

de amigos

de sonrisas

                                               de fresas

                                                          de fotos, el corazón

Pero vivir

                       vivir es también vaciar

vaciar el hogar

                       de basura

                                   de viejos muebles

                                   de visitas

                                   de ilusiones

y vaciar el grupo de amigos

           de amigos eliminados

                       de amigos caídos

                                   de amigos enemistados

vaciar la agenda

           vaciar el interior

                       de ideas

                       de sueños

                       de lágrimas

                       de sudores

 

Llenar y vaciar

vaciar y llenar

 

Ione Gorostarzu Etxebeste. Nació en Berastegui (Guipuzcoa) el 27 de agosto de 1984. Es Licenciada en Historia y Diplomada en Magisterio. Trabaja en la enseñanza. En 2012 publicó su primer libro de poesía, Des egiten (Des-haciendo).

 

[Traducción: Ione Gorostarzu Etxebeste]

 

 

72

cat

 

1

 

Si el no-res és buit

                       si el buit és lleuger

i el lleuger, fàcil

                       no vull ser res

 

I si el final és aturar-se

                       aturar-se, descans

i el descans, goig

                       vull acabar

 

I si marxar és dir adéu

                       dir adéu, callar

i callar, calmar-se

                       vull marxar

 

I si la mort és son

                       el son, somni

i el somni, llibertat

                       vull morir

 

Però si morir és abandonar

                       abandonar, apartar-se

i apartar-se, fer mal

                       no vull morir

 

I si marxar és començar

                       i començar, esforçar-se

i esforçar-se, cansar-se

                       no vull marxar

 

I si acabar és resignar-se

                       resignar-se, perdre

i perdre, humiliar-se

                       no vull acabar

 

I si el no-res és la nit

                       i la nit, foscor

i la foscor, negror

vull ser alguna cosa

 

 

2

 

Sóc davant del televisor

fitant la pantalla

personatges a tot arreu

                       un darrere l'altre

                       un al costat de l'altre

mots

                       xiscles

                                   rialles

                       plors

des del costat

                       a sobre

                                   des de dalt

cossos que no podem tocar

                       cors closos

cares esborrades pel maquillatge

                       orelles on no arriben els mots

                                   ulls cecs

que no m'estimen

                       que no m'odien

 

En aquesta gran pantalla de televisió

                       no tinc comandament

 

3

 

I viure,

                       entre moltes altres coses,

viure és omplir

omplir els dies, d'hores de feina

                       de cites

                                   de pel·lícules

                                               de somnis

i omplir l'armari,

                       de joies

                                   de bufandes

                                               de mitjons fets a mà

els fulls, de poesia

                       els prestatges, de llibres

i  el cor, de besades

                                   ferides

amics

somriures

maduixes

                                               fotografies.

Però viure

                       és viure, també buidar

buidar casa

                       d'escombraries

                                   de mobles vells

                                   de visites

                                   d'il·lusions

i buidar la colla

                       d'amics esborrats

                                   d'amics caiguts

                                               d'amics enemistats

buidar l'agenda

buidar els budells

d'idees

de somnis

de llàgrimes

de suor

 

Buidar i omplir

omplir i buidar

 

Ione Gorostarzu Etxebeste va néixer a Berastegi (Guipúscoa) el 27 d'agost de 1984. Llicenciada en història i diplomada en magisteri, treballa de professora. L'any 2012 va publicar el seu primer poemari, Des egiten [Des fent] (Elkar). 

 

[Traducció de l’eusquera: Daniel Escribano]

 

 

72

port

 

1

 

Se o nada é vazio

           se o vazio é leve

e o leve, fácil

                       nada quero ser.

 

E se o final é parar

                       parar, repouso

e o repouso, gozo

                       quero acabar.

 

E se partir é dizer adeus

                       dizer adeus, calar

e calar, acalmar

                       quero partir.

 

E se a morte é sono

o sono, sonho

e o sonho, liberdade

                       quero morrer

 

Mas se morrer é abandonar

                       abandonar, afastar-se

e afastar-se, magoar

                       não quero morrer

 

E se partir é começar

                       e começar, esforçar-se

e esforçar-se, cansar-se

                       não quero partir

 

E se acabar é resignar-se

                       resignar-se, perder

e perder, humilhar-se

                       não quero acabar

 

E se o nada é a noite

                       e a noite, escuridão

e a escuridão,  negrura

                       quero ser alguma coisa

 

 

2

 

Estou em frente ao televisor

a olhar o ecrã

personagens por toda a parte

                       um atrás do outro

                       um ao lado do outro

palavras

                       gritos

                                   risadas

                       choros

pelo lado

                       de cima

                                   desde acima

corpos que não podemos tocar

                       corações fechados

faces apagadas pela maquilhagem 

                       orelhas onde não chegam as palavras

                                   olhos cegos 

que não me amam

                       que não me odeiam

 

Neste grande ecrã de televisão

                       não tenho comando

 

 

3

 

E viver,

         entre muitas outras coisas,

viver é encher

encher os dias, de horas de trabalho

         de encontros

                     de filmes

                                 de sonhos

e encher o armário

         de joias

                     de cachecóis

                                 de peúgas feitas à mão

as folhas, de poesia

         as estantes, de livros

e o coração, de beijos

                     feridas

amigos

sorrisos

                     morangos

                                 fotografias.

Mas viver

         é viver, também esvaziar

esvaziar a casa

         de lixo

                     de móveis velhos

                     de visitas

                     de ilusões

e esvaziar o grupo

         de amigos afastados

                     de amigos caídos

                                 de amigos malquistos

 

esvaziar a agenda

         esvaziar as entranhas

                     de ideias

                     de sonhos

                     de lágrimas

                     de suor

 

Esvaziar e encher

encher e esvaziar

 

Ione Gorostarzu Etxebeste nasceu em Berastegui (Guipuzcoa) a 27 de agosto de 1984. É Licenciada em História e Diplomada em Magistério. Em 2012 publicou o seu primeiro livro de poesia, Des egiten (Des-fazendo).

 

[Tradução de Joan Navarro a partir da versão catalã de Daniel Escribano]

 

 

72

fr

 

1

 

Si le néant est vide

si le vide est léger

et si le léger, facile

je ne veux être rien

 

Et si la fin est s’arrêter

 s’arrêter, le repos

Et  le repos, la joie

je veux finir.

 

Et si partir est dire adieu

dire adieu, se taire

et se taire, se calmer

je veux partir.

 

Et si la mort est sommeil

                       le sommeil, rêve

et  le rêve, liberté

                       je veux mourir

 

Mais si mourir est abandonner

                       abandonner, s’éloigner

et  s’éloigner, faire du mal

                       je ne veux pas mourir

 

Et si partir est commencer

                       commencer, s’efforcer

et s’efforcer, se fatiguer

                       je ne veux pas partir

 

Et si terminer est se résigner

                       se résigner, perdre

et perdre, s’humilier

je ne veux pas terminer

 

et si le néant est la nuit

                       la nuit, obscurité

et l’obscurité, noirceur

je veux être quelque chose

 

 

2

 

Je suis devant le téléviseur

je regarde l’écran

des personnages partout

l’un derrière l’autre

l’un à côté de l’autre

des mots

des cris

des rires

des pleurs

à côté

au-dessus

par-dessus 

des corps qu’on ne peut pas  toucher

                       des cœurs clos

des visages effacés par le maquillage

                       des oreilles auxquelles n’arrivent pas les mots

                                   des yeux aveugles

qui ne m’aiment pas

                       qui ne me haïssent pas

 

Sur ce si grand écran

je ne suis pas aux commandes

 

 

3

 

Et vivre

entre autres

vivre c’est remplir

remplir les journées,  d’heures de travail

de rendez-vous

de films

de rêves

et remplir l’armoire

                       de bijoux

                                   d’écharpes

                                               de chaussettes tissées à la main

les feuilles, de poésie

                       les étagères, de livres

et le cœur, de baisers

                                               de blessures

d’amis

de sourires

                       de fraises

                                   de photographies,

Mais vivre

                       vivre c’est aussi vider

vider la maison

                       d’ordures

                                   de vieux meubles

                                   de visites

                                   d’illusions

et vider la bande

           d’amis éliminés

                       d’amis tombés

                                   d’amis brouillés

 

vider l’agenda

                       vider les tripes

                                   d’idées

                                   de rêves

                                   de larmes

                                   de sueur

 

Remplir et vider

vider et remplir

 

Ione Gorostarzu Etxebeste. Elle est née à Berastegui (Guipuscoa) le 27 août 1984. Elle a un diplôme professionnel de professeur des écoles et une licence en histoire. Elle travaille dans l’enseignement. En 2012, elle a publié son premier recueil de poésie, Des egiten.

 

[Traduction : Dolors Català, à partir de la version espagnole de Ione Gorostarzu]

 

 

72

 

 

Karlos Linazasoro 

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer