M

Gu Cheng  ǀ sèrieAlfa 64

Pintura: Pere Salinas

 

 

Gu Cheng



《初夏》
《回

 

principi d’estiu

el retorn

 

princípio de verão

o retorno

 

principio de verano

el retorno

 

début d’été

le retour

 

PE

Ch

 

《初夏》

乌云渐渐稀疏
我跳出月亮的圆窗
跳过一片片
美丽而安静的积水
回到村里
在新鲜的泥土墙上
青草开始生长

每扇木门
都是新的
都像洋槐花那样洁净
窗纸一声不响
像空白的信封

不要相信我
也不要相信别人

把还没睡醒的
相思花
插在一对对门环里
让一切故事的开始
都充满芳馨和惊奇

早晨走近了
快爬到树上去

我脱去草帽
脱去习惯的外鞘
变成一个
淡绿色的知了
是的,我要叫了

公鸡老了
垂下失色的羽毛

所有早起的小女孩
都会到田野上去
去采春天留下的
红樱桃
并且微笑

retornch

 

《回归》

 

不要睡去,不要
亲爱的,路还很长
不要靠近森林的诱惑
不要失掉希望

请用凉凉的雪水
把地址写在手上
或是靠着我的肩膀
过朦胧的晨光

撩开透明的暴风雨
们就会到达家乡
一片圆形的绿地
铺在古塔近旁

我将在那儿
护你疲倦的梦想
赶开一群群黑夜
只留下铜鼓和太阳

在古塔的另一
许多细小的海浪
悄悄爬上沙岸
收集着颤动的音响……

 

 

GC

principi

 

principi d’estiu

 

els núvols foscos escampen

salto per la finestra rodona de la lluna

sobre la bellesa calma

de les basses entre els bancals

i torno al poble

l’herbei comença a créixer sobre els murs de fang fresc

 

totes les portes noves de fusta

netes com flors d’acàcia

cap so a les finestres de paper

el buit d’un sobre

 

no em creguis a mi

ni creguis ningú altre

 

les flors de l’enyor

que encara no s’han desclòs

les poso a la balda de la porta

perquè l’inici de la història

s’ompli de fragància i raresa

 

el matí és a punt d’arribar

i s’enfila als arbres

 

em trec el barret de palla

i la closca dels costums

em torno un grill verd clar

sí! i em poso a cridar

 

el gall és vell i el plomall

li penja sense color

 

totes les noies que s’han llevat ben d’hora

se’n van als camps a collir les rialles

i les cireres roges que ha deixat la primavera

elretorn

 

El retorn

 

no t’adormis, no,

estimada, que el camí encara és llarg

no t’apropis al sortilegi del bosc

no perdis l’esperança

escriu l’adreça amb aigua de neu glaçada

al palmell de la mà

o recolza’t a la meva espatlla

mentre travessem l’alba emboirada

i alcem la cortina transparent de la tempesta

arribarem al nostre poble

al mig d’un tros rodó de prada verda

estesa al voltant d’una antiga pagoda

allà defensaré

els teus somnis cansats

que el grop de la negra nit encalça

només romandran els tambors de bronze i el sol

a l’altra banda de la pagoda

hi ha petites onades

que s’enfilen a poc a poc per la sorra

i apleguen els sons del tremolor…

 

[Gu Cheng 顾城] (1956-1993), fill d’un cèlebre poeta de l’Exèrcit d’Alliberament Popular, que durant la Revolució Cultural va ser represaliat i enviat a una granja de porcs de Shandong. Gu Cheng va créixer al camp i va rebre una educació elemental. Reivindicà la intuïció poètica directament lligada a la natura i a les paraules immediates. Al costat de Bei Dao, formà part dels nuclis poètics de la poesia fosca i visionària del  corrent Menglong. Des de 1987 va viure a Nova Zelanda. La poesia “Una generació("一代人") va esdevenir el símbol dels joves que se sentien al marge del discurs oficial: “La nit negra m’ha donat un ulls negres / i me’n serveixo per cercar la brillantor de la llum”|黑夜给了我黑色的眼睛 / 我却用它寻找光明. L’any 1993 va assassinar la seva dona i després es va suïcidar.

 

[Traducció del xinès: Manel Ollé]

 

 

GC

verano

 

principio de verano

 

las nubes oscuras escampan

salto por la ventana redonda de la luna

sobre la belleza serena

de las charcas entre los bancales

y vuelvo al pueblo

la hierba empieza a crecer sobre los muros de barro fresco

 

todas las puertas nuevas de madera

limpias como flores de acacia

ningún sonido en las ventanas de papel

el vacío de un sobre

 

no me creas a mí

ni creas a nadie

 

las flores de la añoranza

que aún no se han abierto

las pongo en la aldaba de la puerta

para que el inicio de la historia

se llene de fragancia y rareza

 

la mañana está a punto de llegar

y trepa a los árboles

 

me quito el sombrero de paja

y la cáscara de las costumbres

me vuelvo un grillo verde claro

! y me pongo a gritar

 

el gallo es viejo y el penacho

le cuelga sin color

 

todas las chicas que se han levantado temprano

se van a los campos a recoger las risas

y las cerezas rojas que ha dejado la primavera

elretorno

 

el retorno

 

no te duermas, no,

querida, que el camino aún es largo

no te acerques al sortilegio del bosque

no pierdas la esperanza

escribe la dirección con agua de nieve helada

en la palma de la mano

o apóyate en mi hombro

mientras atravesamos el amanecer nublado

y alzamos la cortina transparente de la tormenta

llegaremos a nuestro pueblo

en medio de un trozo redondo de prado verde

que se extiende alrededor de una antigua pagoda

allí defenderé

tus sueños cansados

que los nubarrones de la negra noche persiguen

sólo permanecerán los tambores de bronce y el sol

al otro lado de la pagoda

hay pequeñas olas

que trepan lentas por la arena

y reúnen los sonidos del temblor...

 

[Gu Cheng 顾城] (1956-1993), hijo de un célebre poeta del Ejército de Liberación Popular, que durante la Revolución Cultural fue represaliado y enviado a una granja de cerdos de Shandong. Gu Cheng creció en el campo y recibió una educación elemental. Reivindicó la intuición poética directamente ligada a la natura y a las palabras inmediatas. Con Bei Dao, formo parte de los núcleos poéticos de la poesía oscura i visionaria de la corriente Menglong. Desde 1987 vivió en Nova Zelanda. La poesía “Una generación”  ("一代人") se convirtió en el símbolo de los jóvenes que se sentían  al margen del discurso oficial: “La noche negra me ha dado unos ojos negros / y los utilizo para buscar el brillo de la luz” | 黑夜给了我黑色的眼睛 / 我却用它寻找光明. En 1993 asesinó a su mujer y luego se suicidó.

 

[Traducción del chino: Manel Ollé]

 

 

GC

princípio

 

princípio de verão

 

as nuvens escuras clareiam

salto pela janela redonda da lua

sobre a beleza calma

das lagoas entre os canteiros

e volto para a vila

a relva começa crescer sobre os muros de barro fresco

 

todas as portas novas de madeira

limpas como flores  de acácia

nenhum som  nas janelas de papel

o vazio de um envelope

 

não acredites em mim

nem acredites em mais ninguém

 

as flores da saudade

que ainda não desabrocharam

ponho na tranqueta da porta

para que o início da história

se encha de fragrância e raridade

 

a manhã é a ponto de chegar

e trepa às árvores


tiro o chapéu de palha
e a casca dos costumes

torno-me um grilo verde claro

sim! e desato a gritar

 

o galo é velho e o penacho

pende-lhe sem cor

 

todas as raparigas que se levantaram bem cedo

vão para os campos colher os risos

e as cerejas vermelhas que deixou a primavera

oretorno

 

o retorno

 

não adormeças, não,

querida, que o caminho ainda é longo

não te aproximes do sortilégio do bosque

não percas a esperança

escreve o endereço com água de neve gelada

na palma da mão

ou encosta-te no meu ombro

enquanto atravessamos a alvorada enevoada

e levantamos a cortina transparente da tempestade

chegaremos à nossa vila

ao meio dum bocado redondo de prado verde

estendido à volta dum antigo pagode

defenderei

os teus sonhos cansados

que o nimbo da negra noite persegue

somente ficarão os tambores de bronze e o sol

do outro lado do pagode

pequenas ondas

que trepam a pouco e pouco pela areia

e reúnem os sons do tremor...

 

[Gu Cheng 顾城] (1956-1993), filho de um célebre poeta do Exército de Libertação Popular que durante a Revolução Cultural sofreu represália e foi enviado a uma granja de criação de porcos de Shandong. Gu Cheng cresceu no campo e recebeu uma educação elementar. Reivindicou a intuição poética diretamente unida à natureza e às palavras imediatas. Com Bei Dao, formou parte dos núcleos poéticos da poesia escura e visionária da corrente Menglong. Em 1987 mudou-se para a Nova Zelândia. A poesia “Uma geração(一代人) tornou-se o símbolo dos jovens que se sentiam à margem do discurso oficial: “A noite negra tem-me dado uns olhos negros / e os utilizo para procurar o brilho da luz” |黑夜给了我黑色的眼睛 / 我却用它寻找光明. Em 1993, assassinou sua mulher e depois se suicidou.

 

[Tradução de Joan Navarro a partir da versão catalã de Manel Ollé / Revisão: Laura Alcañiz & Ana María Caetano Gallego]

 

 

GC

début

 

début d’été

 

les nuages foncés s’éparpillent 

je saute par la fenêtre ronde de la lune         

sur la beauté calme

des mares entre les champs

et je rentre au village

l’herbe commence à pousser sur les murs de boue fraiche

 

toutes les portes nouvelles en bois

propres comme des fleurs d’acacia

aucun son aux fenêtres en papier

le vide d’une enveloppe

 

ne me crois pas ni moi

ni personne d’autre

 

les fleurs du regret

qui ne sont pas encore écloses

je les mets au loquet de la porte

pour que le début de l’histoire

s’emplisse de senteur et de rareté

 

le matin est sur le point d’arriver

et il grimpe aux arbres

 

j’enlève mon chapeau de paille

et la coquille des habitudes

je deviens un grillon vert clair

oui ! et je me mets à crier

 

le coq est vieux et sa huppe

pendille sans couleur

 

toutes les filles qui se sont levées de bon matin

s’en vont dans les champs cueillir les rires

et les cerises rouges que le printemps a laissés

retour

 

le retour

 

ne t’endors pas, non,

mon amour, le chemin est encore long

 ne t’approche pas du sortilège du bois

ne perds pas espoir

écris l’adresse à l’eau de neige glacée

dans la paume de ta main

ou appuie-toi sur mon épaule

tandis que nous traversons l’aube brumeuse

 et nous levons le rideau transparent de la tempête

nous arriverons à notre village

au centre d’un lambeau rond de prairie verte

qui s’étend autour d’une ancienne pagode

j’y défendrai

tes rêves fatigués

que poursuit le nimbus de la nuit noire

il ne restera que les tambours de bronze et le soleil

de l’autre côté de la pagode

il y a de petites vagues

qui montent calmes sur le sable

et rassemblent les sons du tremblement

 

[Gu Cheng 顾城] (1956-1993) fils d’un célèbre poète de l’armée populaire de libération, qui durant la révolution culturelle fut envoyé en représailles dans une ferme de cochons de Shandong. Gu Cheng  grandit à la campagne et reçut une éducation élémentaire. Il revendiqua l’intuition poétique directement unie à la nature et aux paroles immédiates. A côté de Bei Dao, il fit partie du noyau poétique de la poésie obscure et  visionnaire du mouvement Menglong. À partir  de 1987, il vécut en Nouvelle-Zélande.  La poésie « Une génération » ("一代人") devint le symbole des jeunes qui se sentaient en marge du discours officiel : «  La nuit noire m’a donné des yeux noirs moi je m’en sers pour chercher l’éclat de la lumière » | 黑夜给了我黑色的眼睛 / 我却用它寻找光明.  En 1993 il assassine sa femme puis se suicide.

 

[Traduction : Dolors Català, à partir de la version catalane de Manel Ollé]

 

 

GC

 

Zhang Zao »

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |