|
runakunaq sanp’a rimayninpi yupaychasqa warmi tukuy simipi wantuykachasqa lluypa willayninpi mirachisqa illapaq oqllaykusqan sipas qonqay urayamunki ninay ninay ch’aq qati qati llamakunaq sonqonpi uraylla urayamunki atoq raqayniy phuyu k’uchuman
chayqa nini:
wankarchayuq P’isaq maqt’an kani yanaytaqmi takiq p’asña
Walqanqayoq mamacha
Manan t’ikariq papa ukhupi chakra manchachichu kani ¿Karaqotomanta tusuq q’achurichu kayman icha? Qosay wañuqtin, chita hina ñak’asqa llapan wawaykuna tukukuqtin / mana huchayoq sipinakuy pusaq awqa madrina tukupuni, tukuy rikuq manchay manchay suyukunapi
Tukuy ñak’aqkunapaqmi phiña kani, llapanwan tupani
Nina wantunakuna phalalayawan. Ñak’arisqa wallaykuna umayman muyumun. Llaki nunakuna Sapa p’unchay puriyniy ayapanpakunapi tukukun ayaykunata panpaspa p’ukru ukhukunapi Chaypin waqapakuni, walqanqayta allinchani
[Odi Gonzáles] |
divulgada per la llengua dels homes portada de boca en boca
difosa per les garleries tocada pel llamp
vas descendir a la fi oral, il·lusòria
amb l’arment de camèlids resplendents
en la raconada més remota dels ermassos: el meu cobert de condemnat
aleshores vaig poder dir:
sóc el tamborer de Pisac i la meua xicota la cantant
No sóc espantall dels bladars, dels meus patatars en flor ¿dansaire de les trepes de Caracoto? A la mort del meu home, dels meus fills degollats com a moltons / matança dels sants innocents em vaig fer capitost del grup de roderes de la zona d’emergència
Lluite contra els escorxadors dels dos bàndols
Carruatges de foc em sobrevolen. Els meus batallons delmats bullen en el meu cap. Ànimes en pena La meua marxa acaba en humils cementiris fosses on vaig soterrar els meus morts. Allí sanglote i netege el meu arcabús
*Aquest poema forma part dels textos que acompanyen l’exposició fotogràfica Vírgenes Urbanas de l’artista peruana Ana de Orbegoso, 2006.
[Traducció de Joan Navarro i Odi Gonzáles]
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer | |
|