sarto

[Joachim Sartorius]

 

In den ägyptischen Filmen / [En las películas egipcias]

 

In den ägyptischen Filmen

 

Turbane jede Menge, und Augen
zu zweit, wie die Mädchen in den Straßen,
von Khôl umschnürt, schwarz, am schwärzesten,
"Bewahre dir die zwei ewigen Lichter
in der Tiefe deiner schwarzen Augen",
sagt schmachtend der Held. Wir verstehen
nichts, gar nichts, nur daß er sie einlädt
zu den Wegen entlang des Nils, unter die Kühle
der Zweige, und daß eine schöne Frau mehr ist
als ihre langen Brüste, mehr als ihr Garten,
den er gleich bewässert und nicht kann.
"Ich bin und werde sein, und niemand gibt es,
der mir den Schleier wegreißen könnte."
So viel Zurückhaltung, feierlich und beklemmend,
erhört noch durch das alte Zelluloid.
Eine schleiergleiche Ahnung huscht
über Sonnenbrillen, Rückkehr in die Kindheit,
in Kinderspiele vor dem Spiegel, es gebe
nichts Schöneres als dieses Laken, dieses Haar,
dieses epileptische Kindermädchen, das sich
auszieht vor dem stillen Betrachter und
auf ihren Schoß eine rote Katze setzt. Dann
essen wir Datteln und Trauben, strahlend.
Ein Zeremoniell. Diese Filme sind ein Fest.

Vor dem Abspann legt der Held die Lippen
in ihr schwärzestes Haar. Das ist alles.

 

                                                           für Amal Al-Juburi

 

[In den ägyptischen Filmen. Suhrkamp, Frankfurt am Main, 2001]
 

Ù£

[En las películas egipcias]

 

Turbantes en abundancia, y ojos
de dos en dos, como las muchachas en las calles,
de khôl ceñidos, negros, los más negros.
"Conserva las dos eternas luces
en el fondo de tus negros ojos",
musita el protagonista. No entendemos
nada de nada, sólo que la invita a pasear
por los caminos que bordean el Nilo, bajo la frescura
de las ramas, y que una mujer hermosa es más
que sus amplios pechos, más que su jardín,
que él se aprestaría a regar y no puede.
"Soy y seguiré siendo, y nadie hay
que pueda rasgarme el velo."
Tanta contención, solemne y angustiosa,
acreciéntase aún a través del viejo celuloide.
Un presentimiento, cual un velo, se desliza
por las gafas de sol, retorno a la infancia,
a los juegos infantiles frente al espejo, nada
había más hermoso que este lienzo, este cabello,
esta niñera epiléptica, que se desnuda
ante el callado espectador y en su
regazo sienta un gato rojo. Después
comemos dátiles y uvas, radiantes.
Un ceremonial. Estas películas son una fiesta.

Antes del desenlace posa el protagonista los labios
en sus negrísimos cabellos. Eso es todo.


                             
Para Amal Al-Juburi

 

[Traducció d'Anacleto Ferrer]

 

[Nascut a Führt (Baviera), el 1946, Joachim Sartorius viu i treballa com poeta, traductor i periodista a Berlín, on exerceix en l'actualitat com intendent del Berliner Festspiele, després d'haver passat vint anys al servei diplomàtic, amb destí al nord d'Àfrica, Nova York, Estambul, Praga i Xipre. Traductor a l'alemany de John Ashbery i editor de les obres de Malcolm Lowry i William Carlos Williams, ha publicat mitja dotzena de llibres de poesia. El 1998 va obtindre el Premi Paul Scheebart per les seues traduccions de la nova poesia americana]


Ù£

a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |