Riu i delta 

lá, onde as luzes se recolhem
Laura Erber

 L’or invisible dels crepuscles. L’arc tibant de la nit.  El fulgor somort de les cendres astrals. Els noms de l’ésser. L’espill dels boscos i del riu imperfet. La llampada dels teus ulls sobre els meus ulls. Els colors que endevines i que no han vist encara la llum: anell de les aigües que m’enronden.

                                                    Joan Navarro

Rio e delta 

lá, onde as luzes se recolhem
Laura Erber

 O ouro invisível dos crepúsculos. O arco tenso da noite. O fulgor apagado das cinzas astrais. Os nomes do ser. O espelho dos bosques e do rio imperfeito. O brilho dos teus olhos sobre os meus olhos. As cores que adivinhas e que ainda não tocaram a luz: anel de agüas que me cercam.

 Joan Navarro

[traducció de L.E.]

Riu i delta você me ensina a nomear...

La llampada dels teus ulls sobre els meus ulls
Joan Navarro

você me ensina a nomear o colorido desta cinza astral. algo em nossos rostos se ilumina quando a lua toca o retângulo de água.
 os trabalhos e as noites podem deslocar o  eixo do encontro e
se cada astro vagar conforme
 o palpite dos meus erros
 o céu nunca mais servirá de guia ao périplo
noturno dos navios
você me ensina que o fundo do bosque é só o começo
do jardim-de-tulipas do Palácio da Rainha de Copas.
“uma tulipa pode ser bela e inodora” (como  te ensinar que
minha lâmpada  não durará além deste crepúsculo? como te explicar que meu olho nunca saberá atravessar
o espelho deste lago?)
dentro do bosque doloroso
o nomes mais difíceis se dispersam
ainda vejo teus olhos que brilham sobre o delta refletido.
meu ouro só sabe ser fulgor que nasce da distancia.

Laura Erber
 

m’ensenyes a anomenar...

La llampada dels teus ulls sobre els meus ulls.
Joan Navarro

m’ensenyes a anomenar els colors d’aquesta cendra astral. alguna cosa en els nostres rostres s’il·lumina quan la lluna toca el rectangle d’aigua.
el treball i les nits poden dislocar l’eix de l’encontre i
si cada astre vaga segons
el pressentiment dels nostres errors
el cel mai més no servirà de guia al periple
nocturn dels navilis
m’ensenyes que el fons del bosc és sols el començ
del jardí-de-les-tulipes del Palau de la Reina de Copes.
“una tulipa pot ser bella i inodora” (¿com ensenyar-te que
la meua bombeta no durarà més enllà d’aquest crepuscle? ¿com explicar-te que el meu ull no sabrà travessar
l’espill d’aquest llac?)
dins del bosc dolorós
els noms més difícils es dispersen
encara veig els teus ulls que brillen sobre el delta reflectit.
el meu or sols sap ser fulgor que naix de la distància.

Laura Erber

[traducció de J.N.]