Muro de Berlín

 

Hubo muchos que ni siquiera esperaron que me fuera

aves rapaces     buitres de mala muerte

entraban y salían de las habitaciones apropiándose de mis cosas

mis escasos libros       mis viejas corbatas     mi chaqueta de paño inglés

Te guiñé un ojo al pasar y tú te sentiste claramente ufana

el rey se había muerto y el  templo tenía las puertas derribadas

alguien destruía la validez del calendario

 

Allí antes paseábamos de la mano por la plaza pública

Lo había dicho, como si fuera un esmirriado slogan

un ridículo cartel de frontera

     los hijos se quedan en casa

El mundo estaba bajo llave          como si nada

las ojivas nucleares     la Convención de Ginebra

         la política de los teléfonos rojos 

     todo el polvo se barrió bajo la alfombra

 

Yo tampoco me arrepiento de haber amado en esos días

mis homenajes fueron antiguos     humanos       cándidos

Una misma moneda que tiene y tendrá dos caras    la historia y la barbarie

los textos son ambiguos          los burócratas irresponsables     

Huelga establecer los límites memoriales ante la nada

la verdad es una refutación kantiana

los poderes se anulan como si fueran una ecuación matemática

que cambian su coeficiente

 

¿quiénes de los viejos quedan en las oscuras habitaciones del palacio?

¿a quién tributo el murmullo de esta época entonces?

ya no hay lumbres en las antorchas

el fuego se ha agotado hace tiempo en las ascuas

[Sergio Badilla Castillo, Valparaíso, Chile, 1947]

Mur de Berlín

 

Va haver molts que ni tan sols van esperar que me n'anés

aus rapinyaires     voltors de mort dolenta

entraven i sortien de les habitacions apropiant-se de les meves coses

els meus escassos llibres       les meves velles corbates     la meva jaqueta de drap anglès

Et vaig fer l'ullet al passar i tu et vas sentir clarament ufanosa

el rei s'havia mort i el temple tenia les portes enderrocades

algú destruïa la validesa del calendari

 

Allà abans passejàvem de la mà per la plaça pública

Ho havia dit, com si fos un raquític eslògan

un ridícul cartell de frontera

     els fills es queden a casa

El món estava sota clau          com si res

les ogives nuclears     la Convenció de Ginebra

         la política dels telèfons vermells 

     tota la pols es va escombrar sota la catifa.

 

Jo tampoc em penedeixo d'haver estimat en aquests dies

els meus homenatges van ser antics     humans       càndids

Una mateixa moneda que té i tindrà dues cares    la història i la barbàrie

els textos són ambigus          els buròcrates irresponsables     

És innecessari establir els límits memorials davant el no-res

la veritat és una refutació kantiana

els poders s'anul·len com si fossin una equació matemàtica

que canvien el seu coeficient

 

qui dels vells queden a les fosques habitacions del palau?

a qui tributo el murmuri d'aquesta època llavors?

ja no hi ha focs en les torxes

el foc s'ha esgotat fa temps en les brases.

 

[Traducció d' Ignacio Fortes] 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |