Como debía
ser
[Oscar
Portela] |
Com havia de ser a Joan Navarro
Tot està sepultat: Així havia de ser. Es va fer justícia. Els sols negres ocupen els seus llocs i el vent ja dispersa les cendres que guardaven les Urnes del record. Sóc pols ara. Dispers en els fragments de les hores, en els ulls mirats, en el cabdal de les llàgrimes, en infinites nits enllumenades per les gèlides estrelles, en cruels malsons que tornen fins a mi. I aquell llop esmolant les dents de l'estiu, quan amors tèrbols van encendre l'ànima conterrada en llacunes, en imatges bàrbares i espills d'il·lusions que reflecteixen les hores, sempre indigents. Ombres de temps sepultat: així havia de ser: ara que sol, que solíssim rime amb els espectres de la sang que arriba de subterrànies petges, amb espectres i ànimes, pense que les preguntes no han estat contestades, i que tot fou en va: ja ni l'horror m'espera. Lliure sóc d'abandonar el campus. I que l'àngelus toque cors estimats. Conterrat, soterrat entre vius i morts, ombra entre ombres, fum de l'ésser, encara m'inquieten les indigents fletxes del destí. Oh, jo, Oscar Ignacio Portela, successió discontínua, bivac de guerres inconclusses, porte sols amb mi la fam d'infinit, la paraula absoluta, i l'abandó inert de la sort impetrada, com havia de ser.
Corrientes. Argentina Setembre de 2004
[Traducció de Joan Navarro] |
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |