Se li acosta la gent per escoltar la seva paraula. Però ell els diu que el que han de fer és escoltar-se a si mateixos, perquè és a través d’un com es manifesta la veu de l’univers. Només així estem en condicions d’escoltar els altres i de parlar-los. Com es fa, això? —li demanen. Meditant ―respon ell―, fent un buit de la ment. Això no és pas una festa, però tampoc un càstig. No s’aconsegueixen resultats el primer dia, sinó després de molta pràctica. Un s’autoeduca d’aquesta manera en la paciència i la perseverança. I arriba un moment en què, lliures ja d’egoïsme i d’ambicions, comencem a sentir en les profunditats de l’ésser l’eco d’un múltiple clamor.

[Jean Serra. Oberta Riba. Lleonard Muntaner, Editor. Mallorca, 2003]