Lo terrible

                                                          Es hermoso contemplar todas las cosas,

                                                                         pero terrible ser una.

                                                                                                  Buda

Ser la barca,

el agua o el pez,

el cielo o la nube;

Porque es  hermoso contemplar todas las cosas,

pero terrible ser una.

Ser la raíz o el árbol, ser el fruto,

ser lo simple o la mezcla, el centro o el círculo,

ahí, más allá, en cualquier parte;

Porque es  hermoso contemplar todas las cosas,

pero terrible ser una.

Ser el pie o el camino,

la estatua o la piedra,

ser un hombre, los hombres;

Porque es  hermoso contemplar todas las cosas,

pero terrible ser una.

 [Hugo Caamaño, La casa del canto, Buenos Aires, 1985]

Allò terrible

                                                         És bell contemplar totes les coses,

                                                                            però terrible ser-ne una.

                                                                                               Buda

Ser la barca,

l’aigua o el peix,

el cel o el núvol;

Perquè és bell contemplar totes les coses,

però terrible ser-ne una.

Ser l’arrel o l’arbre, ser el fruit,

ser allò simple o la mescla, el centre o el cercle,

aquí, més enllà, a qualsevol lloc;

Perquè és bell contemplar totes les coses,

però terrible ser-ne una.

Ser el peu o el camí,

l’estàtua o la pedra,

ser un home, els homes;

Perquè és bell contemplar totes les coses,

però terrible ser-ne una.

 [Traducció de Joan Navarro]