Erkläir mir, Liebe
Dein Hut lüftet sich leis, grüßt, schwebt im Wind,
dein unbedeckter Kopf hat’s Wolken angetan,
dein Herz hat anderswo zu tun,
dein Mund verleiht sich neue Sprachen ein,
das Zittergras im Land nimmt überhand,
Sternblumen bläst der Sommer an und aus,
von Flocken blind erhebst du dein Gesicht,
du lachst und weinst und gehst an dir zugrund,
was soll dir noch geschehen -

Erklär nur, Liebe!

Der Pfau, in feierlichem Staunen, schlägt sein Rad,
die Taube stellt den Federkragen hoch,
vom Gurren überfüllt, dehnt sick die Luft,
der Entrich schreit, vom wilden Honig nimmt
das ganze Land, auch im gesetzten Park
hat jedes Beet ein goldner Staub umsdumt.

Der Fisch errötet, überholt den Schwarm
und stürzt durch Grotten ins Korallenbett.
Zur Silbersandmusik tanzt scheu der Skorpion.
Der Käfer riecht die Herrlichste von weit;
hätt ich nur seinen Sinn, ich fühlte auch,
daß Flügel unter ihrem Panzer schimmern,
und nähm den Weg zum fernen Erdbeerstrauch!

Erklär mir, Liebe!

Wasser weiß zu reden,
die Welle nimmt die Welle an der Hand,
im Weinberg schwillt die Traube, springt und fällt.
So arglos tritt die Schnecke aus dem Haus!

Ein Stein weiß einen andern zu erweichen!

Erklär mir, Liebe, was ich nicht erklären kann;
sollt ich die kurze schauerliche Zeit
nur mit Gedanken Umgang haben und allein
nichts Liebes kennen und nichts Liebes tun?
Muß einer denken? Wird er nicht vermißt?

Du sagst: es zählt ein andrer Geist auf ihn...
Erklär mir nichts. Ich seh den Salamander
durch redes Feuer gehen.
Kein Schauer jagt ihn, und es schmerzt ihn nichts.

 

[Ingeborg Bachmann]

 

EXPLICA'M, AMOR

El teu barret s'aixeca amb suavitat, saluda, sura al vent,
el teu cap descobert té encisats els núvols,
el teu cor està en una altra part,
la teua boca se'n passa a noves llengües,
el bellugadís creix en excés al camp,
l'estiu encén i apaga els àsters,
cega pels cóps alces la teua cara,
rius i plores i tu mateixa et perds,
què més et pot passar -

Explica'm, amor!

El paó, amb embaldiment majestuós, batega el seu ventall,
la coloma estira el coll de plomes,
farcit de parrup, l'aire es dilata,
l'ànec crida, tot el camp
agafa mel silvestre, també al parc seré
un polsim d'or ha ornat cada bancal.

El peix es ruboritza, li passa al davant al banc
i es llanla a través de les grutes al llit de coral.
L'escorpí feréstec balla al so de la música d'arena de plata.
L'escarabat ol de lluny la més esplèndida;
si jo tan sols tingués el seu sentit, sentiria també
que ales resplendeixen sota la seua closca
i prendria el camí cap al llunyà arbust de maduixes!

Explica'm, amor!

L'aigua sap parlar,
l'ona agafa l'ona de la mà,
la coloma s"infla a la vinya, salta i cau.
Un cargol surt tan ingenu de sa casa!

Una pedra sap com ablanir-ne una altra!

Explica'm, amor, el que jo no sé explicar:
deuria potser durant el curt temps sinistre
tractar sols amb pensament i sola
no conéixer res amorós i no fer res amorós?
Té un l'obligació de pensar? Ningú el troba a faltar?

Tu diràs: un altre esperit compta amb ell...
No m'expliques res. Veig la salamandra
passar a través de cada foc.
Cap estremiment l'encalça i res li fa mal.

 

[Traducció de Teresa Pascual i Karin Schepers]

 

Explícame, amor

Tu sombrero se levanta despacio, saluda, y vuela al viento,
tu cabeza desnuda enamora a las nubes,
tu corazón tiene que hacer en otra parte,
tu boca asimila lenguas nuevas,
la hierba tembladera menudea por aquí,
el verano apaga y enciende los ásteres con un soplo,
ciego por los copos levantas el rostro,
ríes y lloras y te hundes en ti,
qué más ha de ocurrirte -

Explícame, amor!

El pavo con solemne asombro hace la rueda,
la paloma levanta su collar de plumas,
el aire se dilata repleto de arrullos,
grita el ánade, el país entero
se sirve de la miel silvestre, también en el sereno parque
los arriates están enmarcados con un polvo dorado.

El pez se ruboriza, adelanta a la bandada
y se precipita entre grutas al lecho de coral.
Al son de la música de la arena plateada baila tímido el escorpión.
El escarabajo huele de lejos a la más espléndida;
¡si yo tuviera sus sentidos, notaría también
que brillan alas bajo el caparazón de ella,
y tomaría el camino del fresal lejano!

¡Explícame, amor!

El agua sabe hablar,
la ola torna a la ola de la mano,
en la viña el racimo se hincha, salta y cae.
¡Cuán confiado sale el caracol de su casa!

¡Una piedra sabe conmover a otra!

Explícame amor, lo que no sé explicar:
¿trataré durante este tiempo corto y hostil
únicamente con pensamientos y sólo yo
no conoceré ni haré nada afectuoso?
¿Tiene uno que pensar? ¿No le echarán de menos?

Dices: otro espíritu cuenta con él...

No me expliques nada. Veo a la salamandra
pasar por todos los fuegos.
Ningún horror la persigue y nada le causa dolor.

[Traducció de Cecilia Dreymüller y Concha García]

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |