Àngels de William Blake llençaven pedres,

cors sangosos, aire pútrid per les boques,

llengües de foc, vestits de cuir, de vellut,

de roba texana, de lli; nusos potser, enganxats

ull amb ull, ungla amb ungla, mort a mort.

Àngels en motos que espetegaven.

Àngels que llençaven paraigües, plomes, cadires,

formigoneres, rentadores, saxofons,

sabates per la finestra, tot tipus d’objectes

contra els innocents primogènits dels egipcis.

Àngels exterminadors en les albes de sang

d’una Europa arnada.

Fumaven, bevien —àngels caiguts, bellesa tremenda—,

s’amagaven de Déu Pantocràtor sota els ponts,

als tallers, als magatzems, entre les estructures

a mig refer després de la darrera batalla.

Disparaven contra la fàbrica de cervesa,

contra les escoles —brutals—, contra les mesquites.

Amenaçaven amb tigres, amb lleons, amb ofidis,

amb pistoles i amb tota la misèria de la seva impotència

que duien a la buida bufeta dels seus cors

des d’on van perbocar l’acrimoniosa bilis de les banderes

i les pàtries.

[Joan Carles Gómez-Pujalte, L’Est, Meteor, 2017]

| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |