Febrer

Febrer vibra i fresseja

amb urpes de carrasca

que al cel arrapen núvols

com tigres de cacera.

Tres campanes trenquen,

més enllà de la sureda,

una alba que s’embranca

i tija avall es bransoleja,

on les ombres, amb espasmes,

entre espurnes virolades,

tentinegen llefiscoses

sobre tolls de llim i gebre.

 

Cel amunt puja

amb desgana un sol ferit

que a les capçades obri esquerdes

i cavorques; a les palpentes

s’arroenta, ambrat com la resina,

entre llàgrimes de saba.

 

Sota el plor

de la rosada, fibril·la

el cor d’un verderol

que nia esveradís

entre fulles de grèvol;

reverbera el món sencer

en aquest calfred sord

que arbra tenaçment

el cant mes inaudible

de tota la galàxia.

Que així llambrege,

com un envit, i vibre, el vers

escrit que el vers no ha dit.

 

Eslida, 23 de febrer de 2008

 

[Josep Porcar, Llambreig, Editorial Tria, 2013]

                                                                                                                 | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |