Susanna Rafart

[Susanna Rafart]

Encara no m'ho diguid: deixa als ulls...
Com serà el goig urgent del gira-sol...
Una ombra vellutada...
La neu cobreix el circ dels segles

ENCARA no m'ho diguis: deixa als ulls
adobar l'aire amb els seus tigres lents,
allargar els ponts de por sobre els torrents
que ens escabellen l'ombra dels orgulls.

No tinc res més que el dol amb què m'aculls
als esbarzers dels teus silencis; véns
amb coloms com agulles entre esculls
d'una pau que designa cels rogents.

Deixa que els mots madurin sota l'aigua
d'una esperança plena que s'encanta
en la vida que es mou massa lluny d'ella.

Bé prou que es farà el temps de la querella
quan els catúfols rodin prenys de tanta
despresa cabellera sota l'aigua.

[Jardins d'amor advers, Editorial Moll, Ciutat de Mallorca, 2000]

Com serà el goig urgent del gira-sol
buscant la llum que en puny haurà d'estrènyer
tota la carn i l'oli per atènyer
mentre madura el camp com un llençol?

Com serà el front del pagès desimbolt
que pensa vivament sobre la penya
quin núvol li serà la contrasenya
que marqui guillotina al juliol?

Cremar d'amor, per mans jo tinc espigues
creixença a sol batent sota la carn,
arena en bosc de tigres, i el basalt

humit com un secret umbilical:
tot és a punt de perdre's sobre l'arn
si no reculls el vi de les ortigues.

[Jardins d'amor advers, Editorial Moll, Ciutat de Mallorca, 2000]

Una ombra vellutada abriga els dies
en l'òpal de les figuracions:
arbres frements sagnen vels de pluges verdes;
sanglota un tigre lent sota les ungles
d'un nen de fira; en un tauler d'escacs,
la reina dicta el fat; cavalls encesos
entren al cor de fusta d'un mot vell;
girem tu i jo, herència o fortuna,
en un jardí gravat de sal severa
i els déus assalten anys que no tenim,
revoltes afegides a l'ofici
d'enterrar ossos de sèpia en la boira.

[Retrat en blanc, Moll, 2004]

La neu cobreix el circ dels segles.
Els nans fa temps que es mengen les paraules
i els tigres van morir d'assalts ardents.
Només les fulles guarden foc
als bancs deserts.
Espero encara el braç del trapezista,
blanc de pols de les victòries.
Cadmis i mangres han fos els seus velluts
però jo, tot i tenir els ulls tan plens de sorra,
i els ors circumstàncies de vespres vells,
camino en direcció a la vela,
assaboreixo pors sense fluències,
m'admira el cor obert de tant confeti.

[Retrat en blanc, Moll, 2004]