Erbe, frutta, colori della bella
stagione. Poche ceste ove alla sete
si rivelano dolci polpe crude.

Umberto Saba

I

Recollida i lleugera fou l'esma
que ens donà la furtiva carícia
i ens omplí d'ànsia espessa a tots dos
com si fòssim solius parallamps.

Que fugaç, les lluïssors de la cara,
si et besava amb els peus els turmells.
(Polièdric el vis que em renyava)

I després quan jugàvem furtius
i et besava ple d'ànsies les bragues
exaltat com l'escuma del mar.

Que meloses les calces de seda,
la brusa estampada, la falda plisada
i els llavis pintats.

Llençols i domassos de tendrs brodats!

II

Devuit cordes la lira; el teu cos
devuit ànsies de flama i clavells,
tu, tigressa botet de la pell,
llavi alat per la dolça luxúria
palpejant el meu sexe amb les dents.

I et vaig fent les més llises carícies
com ocells festejant dintre un joc,
o sóc urpa o mandrágora o vent.

Dolç, agut i furtiu fou l'amor.

                                               [Pep Costa, Llibre d'amor i de dol]