Amor furtiu

Erbe, frutta, colori della bella
stagione. Poche ceste ove alla sete
si rivelano dolci polpe crude.

Umberto Saba

I

Recollida i lleugera fou l'esma
que ens donÓ la furtiva carÝcia
i ens omplÝ d'Ónsia espessa a tots dos
com si f˛ssim solius parallamps.

Que fugaš, les llu´ssors de la cara,
si et besava amb els peus els turmells.
(PoliŔdric el vis que em renyava)

I desprÚs quan jugÓvem furtius
i et besava ple d'Ónsies les bragues
exaltat com l'escuma del mar.

Que meloses les calces de seda,
la brusa estampada, la falda plisada
i els llavis pintats.

Llenšols i domassos de tendrs brodats!

II

Devuit cordes la lira; el teu cos
devuit Ónsies de flama i clavells,
tu, tigressa botet de la pell,
llavi alat per la dolša lux˙ria
palpejant el meu sexe amb les dents.

I et vaig fent les mÚs llises carÝcies
com ocells festejant dintre un joc,
o sˇc urpa o mandrßgora o vent.

Dolš, agut i furtiu fou l'amor.


                                               [
Pep Costa, Llibre d'amor i de dol]

| entrada | Llibre del Tigre | sŔrieAlfa | varia | Berliner Mauer |