Els perseguidors

Potser et semblarà injust que denigre
la promesa que em fas d'un nou futur,
mes ¿què esperes de mi si estic segur
que un jorn serem l'escalf del mateix tigre?

No titlles el meu cos petit de pigre,
car sé anar enllà del càlid tendur,
i anhele el risc d'aquell paratge obscur
on -per inventar altres vols- emigre.

Si bé ho mires, tot cor vol encalçar
un vell somni que encara està per fer,
i així nodrir un desig infrangible.

Però sols perseguim un impossible,
perquè la nostra llum no podrà ser
més que un estel perdut a l'alta mar.
 

[Robert Cortell i Giner, Als volts del desconcert, Comte d'Aure, Barcelona 2003]