|
Mama,
¿Els insectes tenen bona oïda?
Si en tinguessin, els semblaries un tigre.
¿Per què hi ha histories que no són per a nens?
Perque la Caputxeta es menja el llop, de vegades.
¿La pluja pot pujar?
Només si fas el pi.
Les respostes arriben massa tard, com núvols de juliol
quan ja ets a la piscina.
Quan m'ho vas preguntar vaig dir "no ho sé"
o alguna cosa obtusa
i massa llarga.
Ara ja no ets amb mi. I abans que no et veuré,
aquells pals i les pinyes que llançares al riu
faran molt de camí.
Fins i tot és possible que alguna arribi al mar,
tal com volies, i es converteixi en perla.
Compro un gelat dels que sempre demanes i
vaig a veure Gladiator al cinema.
Voldria
que no haguessis emmordassat
el ninot futbolista.
¿És que hi ha alguna cosa que no vas preguntar?
Potser ja saps que hi ha respostes que no ens arriben mai;
preguntes-remolí que s’empassen les pinyes;
pistes que no són dibuixades a cap mapa,
que davallen entre pedres i escuma.
Trajectes més ràpids que la vista i sortejats de forats:
xucladors de records i de moments
que ja hem perdut per sempre.
[Trànsit entre dos vols, Proa, Barcelona 2001]
Δ
Tigre blau
(Record de J.L. Borges)
En cada llit hi ha una mosca immòbil.
I a la taula la barra de pa i el diari d'avui,
i el telèfon sense el número que he perdut.
Per postres pelaré quatre préssecs més un,
els gebraré de sucre i els regaré de vi.
Miraré com els nens gaudeixen l'excepció
i escuren amb usura postremes cullerades
perque són les més dolces
-minuts curts d'estar junts que robem a la mort-.
Faig servir gotim bru
-que no hem viscut la guerra-.
Potser no em courà tant la nafra de la boca,
al dedins de la galta. Un tall
com la venjança d'una rosa.
Una cosa petita que m 'inunda la ment
quan m'enfronto amb els àpats.
¡Tan similar a tu!
Potser són les esberles del pa fràgil com vidre
que fornegen aquí
o és un petó dels teus que m'ha quedat gravat
o un mot no dit. O un mot que hem dit de més.
O res de tot això:
només deliris de l'atzar,
verins de temporada com baladres,
mossecs d'un tigre blau
amb qui he jugat a daus mentre dormia.
[Petrolier, Denes, València 2003]
Δ
Entomologia i cinema
L’espera és primer
tova, com una gota de resina,
el desig ofegat de l’insecte que ets; fútil vistositat
les ales fràgils dins el líquid dens.
Mentre espero que arribi el temps de veure els fills,
el dia és una boca d'estació i l'estiu s’ha assegut a la
sexta filera. A l’intertítol diu que han passat ja
vint
anys, i surts tu quan se’t trenca el setrill per segona
vegada. Pares la mà al clatell per comprovar que duus
posada la carota que ha de fer dubtar el tigre on és
la teva esquena. I el tigre és la seqüència on renyes
una nena que ha abocat el got d’aigua.
Pots fer-ho: transforma aquesta pedra de l’espera
en un peix de colors, o potser un préssec. Pinta
amb els mots taronja sobre el gris, recorda aquella
espera de color de mel, quan el petit infant voleiava
la sorra. Mou-te i escapa de la glòria de romandre
per sempre, com un fòssil dins l’àmbar.
Escriu, escriu, escriu.
Δ
|
|