SETZE DE FEBRER

 

D’aquest petroli nostre

que brolla al desert

podíem fer punyals amb espurnes de foc.

Però els nobles xerifs de Quraish,

els xeics dels àrabs,

no s'avergonyiren perquè es gastàs

en cames de bagasses.

 

Nizar Kabbani.

 

 

Ja no dormen els nens la son al Gulistan

  de les valls primigènies,

les taulelles caldes amb vidre morós

  de la ciutat del pecat suren immenses

a la boira infidel que mor a Ur.

  Una set espellegada els empolsega la gola

amb versos del Llibre sagnant pels tigres

  del sauló i les onades de la glera.

Un vent malenconiós hi revela profecies,

  i la mà del captaire refusa els escorcolls

de La Gran Festa: ulls desventrats com pinyols

  de dàtils i cintures delmades com botons de suro,

sexes nus oberts al sopar dels voltors

  que a l'ombra de les nyifes esdentegades

s'hi conviden, i mans, pertot mans destarifades

  que a degotall es beuen el cant del muetzí.

 

 

[Pere Bessó, en Vint-i-nou poetes valencians contra la guerra, La Forest d’Arana, 1995]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |