La boca, les orelles, els ulls i el nas, enormes;
enfonsades les galtes, fugitiu el mentó.
La silueta dubta entre tigre i moltó;
la Natura el té al nombre dels seus fiills més deformes.


Pinteu això d'un groc de sofre, antic color
de l'horror, i vestiu-me'l com un Llàtzer de Tormes
amb robes malgirbades i d'impossibles formes;
doneu-li aquella veu fosca del vell Caró.


És la mòmia vivent, l'horripilant fantasma,
el pare dels terrors glaçats i de l'espasme,
nascut sota el senyal fatídic de Saturn.


Quan no el veuen adopta les més absurdes poses
i sota el seu esguard de gran ocell nocturn
com colpides d'un mal sobtat moren les roses.

[Joan Sales, Cartes a Màrius Torres, Barcelona, 2007. El poema apareix a la carta número 1, datada a Barcelona, el 28 de febrer de 1936.]