|
La vida és un pacte, i el sol
es vincla com un saüc, és
la mateixa cosa, hi ha moments
com protuberàncies, focs d’heli
al sol, explosions i ombres
de fum sobre la terra negra,
després cal fer el recompte,
i deixar que els glacials
facin la seva feina, l’aigua creï coves,
estalactites, llacs negres, nafres,
pernils de porc senglar,
collars d’ullals de tigre, seny,
pares amb seny, ventrílocs.
[Via bàltica, Denes, 2012]
Per les voreres de l’asfalt trobareu
boscs de pollancres i de roures,
eriçons i la traça de tigres
i serps, us topareu de sobte
amb dones amb trenes i mocadors
a la cintura, gent atrafegada
calafant vaixells, estenent
veles
a les esplanades del moll, suïcides i nines
cantant al seu desig quan es fa fosc.
[Via bàltica, Denes, 2012]
Moixos
Damunt del sofà hi he posat una flassada,
no per res, sinó la sang, la placenta, els sucs,
la moixa és ben curosa, tot ho llepa, és ben polida,
ho escura tot amb la llengua,
les restes del part i mentre d'un en un surten ben humits,
se li aferren als pits, ¿qui du la daga?;
van essent quatre -en sobren dos, de pits-, gemega,
només té nou mesos i ja és mare
un divendres d'abril;
plora, li pas la mà per damunt de l'esquena
i l'acaron per sota de la barra,
ronca i ronca, mentre gemega en van sortint
fins a quatre, ¿daga o dalla?,
se li aferren al pit amb els ulls closos,
ara al juny en queda un, molt a desgrat,
tres jeuen en terra mal colgats
-com conillets moriren.
Dumbo, l'ha batejat la meva filla perquè és molt
orellut,
juguen, és mascle i mossega sa mare
sense cap pietat, li ve de sang,
de quan eren tigres, els moixos;
la mare el mossega fort, el fa cridar, la vida és dura,
ell li ofereix el coll, tot desarmat,
llavors s'aferra al pit,
ella encara hi consent, tots dos ronquen
com una gelera, panxa amunt,
després jeuen abraçats, és el migdia,
dormir damunt la seva mare
amb una mama a la boca, delícies, dagues
(avui és diumenge d'un juny que setembreja,
podria dir, pensar: tota la vida,
tots els tigres domèstics, mares, tota la terra)
[Bolero, Denes, Quaderns Crema, 1998]
19 hores
Ves, vola,
àguila encara viva,
ves, lluita, tigre ferit, quatre ditades
de sang sobre l'or, disputa
als bàrbars cada bosc,
cada casa, cada paraula,
tots els besos, l'amor
a cada
platja, no planyis malbocins,
estima bojament la vida
plena
de bàlsam i de fúria.
| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa
| varia | Berliner Mauer
|
|
|