|
[Francesc Mompó] |
||
|
El tigre frèvol Temps A Isabel Robles T'esperava, llegeix-me.
Àguila o tigre, em venceràs. Els braços han estat els primers a començar la
metamorfosi. A males penes aguanten ja el pes de l'espasa, i les formigues
passegen lliurement pel seu interior. Saltes de l'esfera per agullonar-me la
pell. El fiçó o el bec o les urpes o els queixals, què més fa si a la fi del
cercle tot recomença. O caient l'aigua com mercuri ardent sobre la retina. O
ventades de sorra gola endins fins a l'asfíxia. Calce
les sandàlies de l'eternitat. Tots els mots vingueren al soterrar a etzibar
retrets sobre el mort. Sempre espere el moment
oportú per assassinar-me. Conec tots els rostres del temps. Res poden fer
davant del meu atac inesperat. La mort del temps és un bàlsam per als
assedegats peus, i el to perfecte per al cant del silenci. [Atlàntic,
Voliana Edicions, 2015] Leteu Em deixe anar
sobre les ratlles de la teva pell, animal salvatge, tigre adorat, flama de
gel en l'almanac d'aquesta selva fosca. Elles condueixen a la saliva eterna. Junte les mans per alçar la copa dels teus pits. Gola
assedegada. Dels daurats mugrons vessa el beuratge de l'herba queixalera i
del cascall blanc. Escric l'oblit en la tebiesa de la pell i muir en la fondària de la sima melera. Llum, llum
primigènia, Leteu de llum envoltant-te el cos. Enfonse els dits en la imatge que balla oferta sobre els
llençols de la nit per beure la cicuta de les hores trencades. Sabor a mirra
encara en la paraula que es deixata. Un somni dolç el jusquiam que et segrega
la sang. Ahir desaparegué queixalat per les ratlles que et sé. [Atlàntic,
Voliana Edicions, 2015] La gentilesa o la ferocitat t'ha obert el quiasme de l'alba a la flama entre la fermesa de les ratlles i el perill del punt. Tigre i
papallona. [Insectostomia,
El petit editor, 2016] | entrada
| Llibre del Tigre | sèrieAlfa
| varia | Berliner Mauer
| |