La verité de l'érotisme est trahison.
                                                                                  G. Bataille

 Ja la nit s'esmicola com fullaraca que crema
en el tumult aspriu de l'avidesa del meu cos.
Penso que d'aquests moments n'he fet els millors records.
Hi ha música i m'agradaria veure't com abans,
en l'interval estrident entre fred i desig,
movent tota l'herba vers l'angle del futur.
M'agradaria veure't com abans, i veure'm jo,
entre balmes i llances d'amor,
interrogant la presencia adelerada de tots dos.

Hi ha la repetició del dibuix, la violencia deIs mots,
i m'agradaria veure't com abans, en el silenci imminent
on tot amor és una escumosa cambra lenta
   i el cos doll fruitós
    on el vianant,
     en secret,
      la via acaba. 

M'agradaria veure't en la intermitència d'una nit
   (la flor i el tigre
       i, allímit superior,
         anells de foc),
però ja l'ombratge s'esmicola i duu al goig
í els límits obstinats, els dons tangibles,
l'allunyament afrós que el matí ordena,
lligant-me amb llavis lents a la quimera.

Cau el corb esquinçant la cortina dels records:
No hem perdut el temps, no hi ha temps perdut, penso.
Pero el camí s'engalza d'ombres estranyes
  que són les meves cendres.

[Francesc Parcerisas]