|
The
hunchback in the park
The hunchback in
the park
A solitary mister
Propped between trees and water
From the opening of the garden lock
That lets the trees and water enter
Until the Sunday sombre bell at dark
Eating bread from
a newspaper
Drinking water from the chained cup
That the children filled with gravel
In the fountain basin where I sailed my ship
Slept at night in a dog kennel
But nobody chained him up.
Like the park
birds he came early
Like the water he sat down
And Mister they called Hey mister
The truant boys from the town
Running when he had heard them clearly
On out of sound
Past lake and
rockery
Laughing when he shook his paper
Hunchbacked in mockery
Through the loud zoo of the willow groves
Dodging the park keeper
With his stick that picked up leaves.
And the old dog
sleeper
Alone between nurses and swans
While the boys among willows
Made the tigers jump out of their eyes
To roar on the rockery stones
And the groves were blue with sailors
Made all day
until bell time
A woman figure without fault
Straight as a young elm
Straight and tall from his crooked bones
That she might stand in the night
After the locks and chains
All night in the
unmade park
After the railings and shrubberies
The birds the grass the trees the lake
And the wild boys innocent as strawberries
Had followed the hunchback
To his kennel in the dark
[Collected
Poems 1934-53]
Δ
El
geperut del parc
El geperut del parc,
es repenjava entre els arbres i l'aigua
des de la clariana del forrellat del jardí
que deixava entrar l'aigua i els arbres
fins a l'ombrívola campana del capaltard dels diumenges.
Menjava pa d'un tros de diari, bevia
aigua de l'enfilall d'una copa
que els xiquets ompliren de terra
a la tassa de la font, on una vegada jo vaig fer salpar
el meu vaixell; ell dormia a les nits en una gossera,
pcrò nol'encadenà ningú.
Arribava d'hora, igual que els ocells,
igual que l'aigua s'hi asseia,
i els vailets més ganduls del poble
Senyor, cridaven, Ep! senyor,
mentre fugien així que ell els sentia,
lluny ja del seu abast.
Un vell estrany, un racó bucòlic;
se'n reicn, pertot de la remorosa fauna de la salzereda
quan espolsava el seu paper
ajupint-se com una bubota,
i esquivaven el guardià
que amb el bastó removia fulles.
I el gos envellit s'endormiscava
tot sol entre cignes i mainaderes
quan els infants, enmig dels salzes,
els feien saltar tigres sobre l'esguard
perquè rugissin damunt de les roques,
i l'arbreda, així, esdevenia blava de mariners.
Una volta tramaren tot el dia fins al toc de les campanes
la silueta d'una dona airosa,
dreta i prima com un om esvelt,
dreta i alta per la seva ossada torta,
i quedà dempeus durant moltes nits
després dels panys i de les claus.
Tota la nit al parc canviant
darrere de les reixes i els plançons,
els ocells, la gespa, els arbres, l'estany,
i la xicalla trapella, innocent com les maduixes,
que solia aücar el geperut
en la fosca, fins a la seva gossera. [Traducció
d'Isidre Martínez Marzo]
Δ |