La plenitud arriba als nostres ulls
com un camp d'arbres joves que fixés
colors dolents al terra, meravella
dels cels oberts al pes d'una llavor
miraculosa. Tu que feres selves
amb noms de tigres, vine al fosc refugi
bastit al llac on suren els vaixells
dels últims límits; molts, allà, t'esperen
com el pa negre que, calid, mou roques
de solcs brillants. Si pots, intenta ser
divers amb ells, car la mesura té
bondat per fer contentes les teulades
que por muntar la neu damunt del foc.

Regensburg, agost del 1977.

[Miquel de Renzi]