|
Oh tigre, tigre: sol i pompa
de la sabana, reflex encarnat
del teu espant simètric,
mula temuda per tots, assassí.
Calmes d'estiu beneint les caceres,
tigre: parla, pregunta al vent
quina serà la darrera ventrada,
quin el fasser sota el qual moriràs,
de quin infern ets oriünd,
que hi puguis tornar quan arribi l'hora.
Oh tigre, tigre, albatros excessiu,
sigui benaventurat el teu nom,
alabat sia el terror que ens inspires.
Exaltarem la teva virilitat
a canvi que et mantinguis a distància
d'aquells que són estimats nostres.
[Mula morta, Edicions Proa, Barcelona 2001]
Δ
Oh
tigre, tigre: sol y pompa
de la sabana, reflejo hecho carne
de tu espanto simétrico,
mula temida por todos, asesino.
Calmas de estío bendiciendo las cacerías,
tigre: habla, pregunta al viento
cuál será la postrera camada,
cuál la palmera bajo la que morirás,
de qué infierno eres oriundo,
para que puedas volver cuando llegue la hora.
Oh tigre, tigre, albatros excesivo,
sea bienaventurado tu nombre,
alabado sea el terror que nos inspiras.
Exaltaremos tu virilidad
a cambio de que te mantengas a distancia
de los seres que amamos.
[Mula muerta. Traducció de
Sergio Gaspar, DVD ediciones, Barcelona 2003]
Δ
Set milions es banyen dins del Ganges
per arribar al Nirvana. Tot flueix:
l'any nou xinès, el signe de la serp,
el nom del tigre i el del porc.
Trompetes des del sol,
Taormina-Agrigento, tres-cents trenta
quilòmetres d 'una tirada:
mentre jo conduïa, tu dormies
com un àngel, dormies com un àngel.
D'un minut al minut següent,
mai la realitat no és la mateixa.
Però jo, que sóc fet de certa pasta,
seguia amb el meu tema per a espant
d'aquella puta, que es feia dir Fanny,
i que ja estava farra, li tocaven
sempre els sonats, o els melancòlics,
volia un tia que fotés un clau
i prou, però em tocava parlar a mi:
ser milions banyant-se dins el Ganges,
purificació del cos,
massiva i fonda neteja de l'ànima;
Sicília, Sicília,
la platja a Siracusa,
la tendra nit a Ortígia,
el blau d' Aci Castello, el volcà tan a prop,
decapitació del peix espasa,
els palaus de Catània habitats
per esperits que, just abans de l'alba,
gemegaven febrosos
com si estiguessin fent l'amor.
[El benestar,
Proa, Barcelona, 2003]
Δ
|
|