Els ulls oberts com tigres ja ferits,

les mans banyades en el límit

incendiat del blat;

arborada, entre antics rellotges 

hi ha aquella espera cremada

que creix enllā dels rius 

retornats pels inesperats camins

del foc i de les barques,

lluny de l’argila de la nit.  

 

 

[Manuel-Claudi Santos Sānchez, Les cambres vora la pluja, 1991]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

| entrada | Llibre del Tigre | sčrieAlfa | varia | Berliner Mauer |