kipling

| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |

 

 

 

 

[Afonso Henriques Neto (Belo Horizonte, Minas Gerais, 1944-)]

 

Em Heráclito, com Borges

[En Heráclito, con Borges]

[En Heràclit, amb Borges]

 

 

 

Em Heráclito, com Borges

 

Heráclito desliza na manhã
em Nova York. O músculo do tráfego
(para dizer assim, vento prosaico)
no seu sonho relê sentença eterna
de que o mesmo rio duas vezes
nenhuma imagem verá
em suas águas. E esta gema de absoluto
(verdade, ficção da ironia?)
reverdescendo velhos poemas
é diadema urdido no poeta, flama e
destino, sangue do espírito, delírio
à mesa de Borges (negra Genebra),
punhal de um floral agosto,
irrevogável. Oh tigre cintilante
do sol-posto! Heráclito, nada
mas já espelho, Borges, infinito,
máscara a mastigar o próprio rosto.

 

 

[Avenida Eros (1992) en Ser infinitas palavras, Azougue Editorial, Rio de Janeiro, 2001]

 

Δ

 

 

En Heráclito, con Borges

 

Heráclito se desliza por la mañana
en Nueva York. El músculo del tráfico
(por decirlo así, viento prosaico)
en su sueño relee la sentencia eterna
de que el mismo río no verá dos veces

ninguna imagen
en sus aguas. Y esta yema de absoluto  
(verdad, ficción de la ironía?)
reverdeciendo viejos poemas
es diadema urdida en el poeta, llama y
destino, sangre del espíritu, delirio
a la mesa de Borges (negra Ginebra),
puñal de un floral agosto,
irrevocable. ¡Oh tigre centelleante
del ocaso! Heráclito, nada

sino ya espejo, Borges, infinito,
máscara masticando el propio rostro.

 

 

[Tradució de Joan Navarro]

 

Δ

 

En Heràclit, amb Borges

 

Heràclit s’esmuny pel matí

a Nova York. El múscul del trànsit

(per dir-ho així, vent prosaic)

en el seu somni rellegeix la sentència eterna:

El mateix riu no veurà dues vegades

cap imatge

en les seues aigües. I aquesta gemma d’absolut

(veritat, ficció de la ironia?)

tot reverdint vells poemes

és diadema ordida  en el poeta, flama i

destí, sang de l’esperit, deliri

a la taula de Borges (negra Ginebra),

punyal d’un floral agost,

irrevocable. Oh tigre espurnejant

d l’ocàs! Heràclit, no res

sinó espill, Borges, infinit,

màscara que mastega el propi rostre.

 

[Tradució de Joan Navarro]

 

Δ

| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |