Passadís fondo, negríssim, enxampat, reclòs,
amb déu en el centre i de la teua part, Miquel,
un veí desesperadament consirós i lleu,
just i estret en la seua etiqueta infinita,
que ens redimeix de pensar, d'engolir la vida,
al marge de qualsevol al·legat incontestable,
irreal i humà en la seua cruesa.


Per exemple, els ocells són criatures de déu,
però el diable guaita a l'altra banda del mur,
disposat a aombrar la llum de cada dia
amb subtils artificis apresos en els llibres.


Passadís fondo, negríssim, enxampat, reclós,
amb déu tan alt en el centre de la selva,
i tu tan baix, Miquel, beneint tigres.

                                                      [Josep Fèlix Escudero]

| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |