cortazar

| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |

 

 

 

 

[Ricardo Gil Soeiro]

 

 

Noite felina

Nit felina

Noche felina

 

 
Noite felina

 

acendo a lâmpada e entras na noite impronunciável:

de olhos vendados, os olhos de felino brilhando sem perdão

 

seguindo à risca a partitura da esperança,

é então que atravesso subrepticiamente o teu sonho

e eis que acordas sereno, mas não dás conta

que a página do vento foi destapada pelo labirinto;

comigo trago, em farrapos, o peso dos séculos

 

é evidente que poderia ser sombra de repente

e, sem aviso, desenhar as mãos vazias deitadas sobre a areia

 

reconheço, porém, que prefiro ser indecisa centelha

e enunciar as ardentes sílabas e a nudez fulgurante

 

pudesse eu cumprir a promessa de caminhar para ti,

lançando-me na irrealista aventura das palavras;

 

entretanto,

regressa o tigre que sempre espreitou

para dentro dos nossos sonhos

 

pudesse eu procurar e encontrar um corpo onde enterrar a vida e a morte,

renascendo assim inteiro

 

 

2/9/2010, Lisboa

Δ

 

[Nit felina

 

 

 

encenc la llum i t’endinses en la nit impronunciable:

d’ulls embenats, els ulls del felí brillant sense perdó

 

seguint al peu de la lletra la partitura de l’esperança,

és aleshores que travesse subrepticiament el teu somni

i heus ací que et despertes seré, però no t’adones  

que el full del vent fou descobert pel laberint;

amb mi m’enpasse, en parracs, el pes dels segles

 

és evident que podria fer-se fosc de sobte

i, sense avís, dibuixar les mans buides deixades sobre l’arena

 

reconec, però, que preferesc ser indecisa centella

i enunciar les ardents síl·labes i la nuesa fulgurant

 

si pogués complir la promesa de caminar cap a tu,

llançant-me a l’aventura de les paraules;

 

mentrestant,

torna el tigre que sempre aguaitava

dins dels nostres somnis

 

si pogués cercar i trobar un cos on soterrar la vida i la mort,

renaixent així sencer

 

 

2/9/2010, Lisboa

 

 

[Traducció: Joan Navarro]

 

Δ

 

 

[Noche felina

 

 

 

enciendo la luz y entras en la noche impronunciable:

de ojos vendados, los ojos de felino brillando sin perdón

 

siguiendo al pie de la letra la partitura de la esperanza,

es entonces que atravieso subrepticiamente tu sueño

y he aquí que te despiertas sereno, pero no te das cuenta

de que la página del viento fue descubierta por el laberinto;

conmigo engullo, en harapos, el peso de los siglos

 

es evidente que podría anochecer de repente

y, sin aviso, imaginar la manos dejadas sobre la arena

 

pero reconozco, que prefiero ser indecisa centella

y expresar las ardientes sílabas y la desnudez fulgurante

 

si pudiese cumplir la promesa de caminar para ti,

lanzándome a la  irrealista aventura de las palabras;

 

mientras tanto,

regresa el tigre que siempre espiaba

dentro de nuestros sueños

 

si pudiese buscar y encontrar un cuerpo donde enterrar la vida y la muerte,

renaciendo así entero

 

 

2/9/2010, Lisboa

 

[Traducció: Joan Navarro]

 

Δ

 

| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |