[Adam Zagajewski]

 

POCIĄG DO MAISONS-LAFFITTE

 

Wzdłuż rudej łąki, na której rozbił namioty
wędrowny cyrk, jedzie mój pociąg.
Akrobaci w różowych koszulkach
grają w piłkę nożną; tygrys ziewa.
Sekwana płynie na północ, wiożą ją
statki, czółna i barki.
Za chwilę ogromną chmura zasłoni niebo.
Ale już teraz jaskółki zegnają się
z jesienią, rozmawiają długo z wiatrem
i z drzewem Judasza, które jest smutne.
Cztery żywioły trochę śpią, trochę się budzą.
Kto wie, może za czarną chmurą
bawi się mała gwiazda.
Jadę do mojego przyjaciela, mistrza.
Mój przyjaciel traci pamięć.
Jej miejsce zajmuje wiedza
lekka jak źródło w nocy

 

 

 

El tren a Maisons-Laffitte

 

Soc en un tren que passa per la vora

d’un prat vermell

on un circ ambulant

ha col·locat les carpes. Els acròbates

amb samarretes rosa juguen a futbol;

badalla un tigre.

El Sena corre cap al nord i porta

vaixells, canoes i barcasses.

D’aquí un moment, un núvol

enorme cobrirà

el cel. Les orenetes s’acomiaden

de la tardor, mantenen

converses llargues amb el vent i amb l’arbre

de Judes, que està trist.

Els elements, tots quatre, mig s’adormen,

mig es desperten. I qui sap, potser

darrere un núvol negre

una petita estrella juga. Vaig a veure

el meu amic i mestre.

El meu amic perd la memòria

i el que n’ocupa el lloc és un coneixement

lleuger com una font nocturna.

 

[Adam Zagajewski, Elegia elèctrica,  Godall Edicions, Barcelona, 2024, versió de Xènia Dyakonova]

 

 

Tren a Maisons-Laffitte

 

Al llarg d'un prat rogenc, on una vela
muntà un circ ambulant, passa el meu tren.
En samarretes roses els acròbates
juguen a futbol; un tigre badalla.
El Sena corre vers el nord; vaixells,
barques i bots el porten. Aviat
taparà el cel un immens núvol.
Els oronells, però, s'acomiaden
de la tardor, conversen amb el vent
i amb l'arbre de Judes, que s'ha entristit.
Dormen i es mig desperten tots quatre elements.
Qui sap, potser darrere el núvol negre
es diverteix una petita estrella.
Vaig a casa del meu amic, un mestre.
El meu amic perd la memòria.
El seu lloc l'ocupa un coneixement
lleuger com una font en la nit.

[Adam Zagajewski, Terra de foc, Barcelona, Quaderns Crema, 2004, traducció de Xavier Farré]

| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |