Amadeu Vidal i Bonafont

[Amadeu Vidal i Bonafont]

Ulls de vidre
M'enduc el transistor a la piscina

Tinc por que se m'aturi la respiració, els ulls, el cor,
i, de sobte, em trobi transportat a la selva verge
que un día va habitar aquest tigre de bengala.
Hauria pogut mirar-lo amb la parsimonia d'ara?
Humillar el seu instint assassí des de l' altra banda
de la vitrina? En igualtat de condícions,
sentiría aquesta pena humana? O bé hauria maleït
haver nascut massa aviat, abans d'inventar el joc
de domar, matar, exterminar les feres? Potser
el meu plor hauria desvetllat en ell la pietat i el perdó,
o potser m'hauria devorat sense ni tan sols mirar-me,
o potser hauria hagut d'explicar-li que no hi ha
res a fer, que estem condemnats a contemplar-nos
eternament a través de la fredor del vidre .
sense poder-nos explicar les raons dels nostres actes;
que no li serviria de res fer-me mal, de la mateixa manera
que jo, ara, no puc salvar-lo de la seva mort antiga.

[Invisibles, Barcelona, Edicions, 62, 1996]

Ω

M'enduc el transistor a la piscina
i salto del trampolí més alt
perquè em dóna la gana i em plau
i sóc així de gall i atrevit
i faig el salt del tigre i un triple
mortal i se'm veu el tatuatge:
"METAL HEART NENA"

[Cor de metall, Ciutat de Mallorca, Sa Nostra, 1995]

Ω