Al millor Fabra: jo parle com em dóna

                              la gana però escric com em passa pels collons

 “ Yo nunca dije ESO”

                                   Corcovado

 

 

 

Qui  pintava amb fe/rovell

L’ull/astre mironià?

Qui veia un tigre al palmell

del manuscrit  del demà?

 

On és el sol tan vermell

D’aquella quatribarra

Dadà? On el dur segell

Paraula valencià ?

 

Jo que era un home de lletres

Ja no sóc ni de paraula

Ni recorde furs ni metres

Quan puge sobre  la taula

                                              

                                                                              I amb els braços com a setres

Declame com gata maula:

“Oh captain, es digne retre’s

- Que lo encierren en la jaula-

 

                                                                              Si encara a penes incube

                                                                              L’amor a llur cor tan dur?

- El año que viene exento-

 

Ai ignorant, ai Vicento,

Si vols menjar tous les jours

Convé se escribe con uve.

                                                                                                                                            

                                                                                                                          

 

                                   Oriola, abril 2005