|
¿Què
és, en definitiva, el passat, sinó el que nosaltres decidim recordar? AMY TAN |
|
|
A Joan Navarro |
|
|
Una memòria, com ho diria?, d'aurores blaves, de silencis fecunds, només perceptibles perquè del mar m'arriba la fonda veu dels dies de glòria.
VENDAVAL Les ràfegues del
vendaval nocturn Han torbat el
teu insomni Amb el ròssec de
matolls i papers I cruixir de
teules i tegells. Sorolls de nit
que pugen Des del fons del
pou de la memòria, Esberlada i
adolorida Per les
mossegades del tigre Envejós del
temps viscut, No sols per la
carn, sinó pels dons Rebuts amb la
naixença I que tu hauràs
aprofitat Per viure i
créixer –a vegades en soledat, Altres en els
braços de la dona que estimes. Com si fossis
agombolat pel suau oneig del mar Un migdia d’hivern. Transcorre la
nit i amb l’aurora minva el vendaval. Els records, com
besllums, desapareixen O es dispersen com els núvols. | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer | |
|