DA

Susanne Stephan | sèrieAlfa 90

 

Imatge: Partitur / Barbara Kroll

 

 

Susanne Stephan

 

Orchestergraben

Melancholie

 

Fossat de l‘orquestra

Malenconia

 

Foso de la orquesta

Melancolía

 

Fosso da orquestra

Melancolia

 

Fosse d’orchestre

Mélancolie

 

 

 

 

DE

Orchestergraben

 

Sie spannen die Bogen.

Sie richten die Rohrblätter aus.

Sie rühren die Trommel,

heben das blitzende Metall

stürmen los, bis sie sich treffen

bei einem a’

und sie sich einigen, für heute,

auf Schönberg, Pierrot Lunaire.

 

DE2

Melancholie

 

Und jetzt bitte Streicher,

Andante cantabile, Larghetto animato,

mit ganzem Bogen übers Gemüt!

Ach, ich sollte es wissen:

Die Streicher haben heute frei.

Die erste Geige ist hinausgefahren in ihren Garten

(sie wird sich noch die Hände ruinieren).

Dann fahre ich einfach hinterher

und helfe mit: die Krume aufreißen,

verrottetes Grün einbringen –

das halten wir so,

Rücken an Rücken,

ohne einen Ton.

 

Susanne Stephan, 1963 in Aachen geboren, lebt in Stuttgart. Studium der Germanistik, Geschichte und Romanistik in Tübingen, Konstanz, Hamburg und Paris. Seit 1995 freie Autorin, Übersetzerin und Lektorin. Ihre Gedichte erscheinen in der Frankfurter Allgemeinen Zeitung, in der Literaturzeitschrift Akzente und im Jahrbuch der Lyrik. Einige ihrer letzter Veröffentlichungen sind das Haikus Buch Drei Zeilen (Neuer Kunstverlag Stuttgart, 2013), der Band Haydns Papagei (Klöpfer & Meyer, Tübingen, 2015) und das Essaybuch Nelken (Matthes & Seitz, Berlin, 2018). Zuletzt veröffentlichte sie einen Essay über René Descartes (Frankfurter Allgemeinen Zeitung, 9.11.2019) und die deutsche Erstübersetzung von Texten von Francis Ponge (L’œillet - Die Nelke und Le mimosa - Die Mimose) in Sinn und Form 2/20. 

 

90

 

cat1

Fossat de l’orquestra

 

Tensen els arcs.

Ajusten les llengüetes.

Toquen el tambor,

aixequen el lluent metall

s’hi llancen corrent, fins que es troben

amb un la

i es posen d’acord, per avui,

sobre Schönberg, Pierrot Lunaire.

 

esp2

Malenconia

 

I ara cordes, si us plau,

andante cantabile, larghetto animato,

amb tot l’arc i tota l’ànima!

Ah, jo ho hauria de saber:

les cordes tenen el dia lliure.

El primer violí se n’ha anat al seu hort

(es farà malbé les mans).

Aleshores simplement el segueixo

i li dono un cop de mà: en remoure la terra,

en recollir l’herba podrida —

i ho fem així,

esquena per esquena,

sense dir res.

 

Susanne Stephan va néixer el 1963 a Aquisgrà i viu a Stuttgart. Estudià filologia germànica, història i filologia romànica a Tübingen, Constança, Hamburg i París. Des de 1995 és escriptora freelance, traductora i editora. Els seus poemes s’han publicat en el Frankfurter Allgemeinen Zeitung, en la revista literària Akzente i en l’Anuari de poesia. Entre les seves darreres publicacions s’hi troben el llibre de haikus Drei Zeilen (Neuer Kunstverlag Stuttgart, 2013), el llibre de poemes Haydns Papagei (Klöpfer & Meyer, Tübingen, 2015) i l’assaig Nelken (Matthes & Seitz, Berlin, 2018). Recentment ha publicat un assaig sobre Descartes (Frankfurter Allgemeinen Zeitung, 9.11.2019) i la primera traducció a l’alemany dels textos L’œillet i Le mimosa del poeta francès Francis Ponge en el número de març-abril de 2020 de la revista Sinn und Form.

 

[Traducció: Llucia Palliser i Joan Navarro]

 

 

90

 

esp1

Foso de la orquesta

 

Tensan los arcos.

Ajustan las lengüetas.

Tocan el tambor,

levantan el reluciente metal

se lanzan corriendo, hasta que se encuentran

con un la

y se ponen de acuerdo, por hoy,

sobre Schönberg, Pierrot Lunaire.

 

Melancolía

 

¡Y ahora cuerdas, por favor,

andante cantabile, larghetto animato,

con todo el arco y todo el alma!

Ah, debería saberlo:

las cuerdas tienen el día libre.

El primer violín se ha ido a su huerto

(echará a perder sus manos).

Entonces simplemente lo sigo

y le echo una mano: en remover la tierra,

en recoger la hierba podrida —

y lo hacemos así,

espalda con espalda,

sin decir palabra.

 

Susanne Stephan nació en 1963 en Aquisgrán y vive en Stuttgat. Estudió filología germánica, historia y filología románica en Tübingen, Constanza, Hamburgo y en París. Desde 1995 es escritora freelance, traductora y editora. Sus poemas se han publicado en el Frankfurter Allgemeinen Zeitung, en la revista literaria Akzente y en el Anuario de poesía. Entre sus últimas publicaciones están el libro de haikús Drei Zeilen (Neuer Kunstverlag Stuttgart, 2013), el poemario Haydns Papagei (Klöpfer & Meyer, Tübingen, 2015) y el ensayo Nelken (Matthes & Seitz, Berlin, 2018). Recientemente ha publicado un ensayo sobre Descartes (Frankfurter Allgemeinen Zeitung, 9.11.2019) y la primera traducción al alemán de los textos L’œillet y Le mimosa del poeta francés Francis Ponge en el número de marzo-abril de 2020 de la revista Sinn und Form.

 

[Traducción: Llucia Palliser y Joan Navarro]

 

 

90

 

port1

Fosso da orquestra

 

Curvam os arcos.

Ajustam as linguetas.

Tocam o tambor,

alçam o brilhante metal

lançam-se a correr, até que se encontram

com um lá

e se põem de acordo, por hoje,

sobre Schönberg, Pierrot Lunaire.

 

port2

Melancolia

 

E agora cordas, por favor,

andante cantábile, larghetto animato,

com todo o arco e toda a alma!

Ah, eu deveria saber:

as cordas têm o dia livre.

O primeiro violino foi-se embora para o seu quintal

(vai estragar suas mãos).

Então simplesmente o sigo

e lhe dou uma mão: removendo a terra,

recolhendo a relva podre —

e o fazemos assim,

de costas,

sem dizer nada.

 

Susanne Stephan nasceu em 1963 em Aachen e mora em Stuttgart. Estudou filologia germânica, história e filologia românica em Tubinga, Constança, Hamburgo e Paris. Desde 1995 é escritora freelance, tradutora e editora. Seus poemas foram publicados no Frankfurter Allgemeine Zeitung, na revista literária Akzente e no Anuário de poesia. Entre suas últimas publicações estão o livro de haicais Drei Zeilen (Neuer Kunstverlag Stuttgart, 2013), o livro de poemas Haydns Papagei (Klöpfer & Meyer, Tübingen, 2015), e o ensaio Nelken (Matthes & Seitz, Berlin, 2018). Recentemente publicou um ensaio sobre René Descartes (Frankfurter Allgemeinen Zeitung, 9.11.2019) e a primeira tradução para o alemão dos textos L’œillet e Le mimosa do poeta francês Francis Ponge no número de março-abril de 2020 da revista Sinn und Form.

 

[Tradução: Joan Navarro]

 

fr1

Fosse d’orchestre

 

Ils tendent les archets.

Ils ajustent les languettes.

Ils jouent du tambour,

soulèvent le métal brillant

s’y lancent à toute vitesse, jusqu’à se rejoindre

sur un la

et se mettent d’accord, pour aujourd’hui,

sur Schönberg, Pierrot Lunaire.

 

fr2

Mélancolie

 

Et maintenant cordes, s'il vous plaît,

andante cantabile, larghetto animato,

avec tout l’archet et toute l’âme !

Oh, je devrais le savoir :

les cordes ont un jour de congé.

Le premier violon est allé dans son jardin

(il va abîmer ses mains).

Alors simplement je le suis

et lui donne un coup de main : pour remuer la terre,

pour cueillir l’herbe pourrie

et nous le faisons ainsi,

dos à dos,

sans rien dire.

 

Susanne Stephan est née en 1963 à Aix-la-Chapelle et vit à Stuttgart. Elle a étudié la philologie germanique, l’histoire et la philologie romane à Tübingen, Constance, Hambourg et Paris. Depuis 1995, elle est écrivain freelance, traductrice et éditrice. Ses poèmes ont été publiés dans le Frankfurter Allgemeinen Zeitung, dans la revue littéraire Akzente et dans l’Annuaire de la poésie. Ses publications les plus récentes incluent le livre de haïkus Drei Zeilen (Neuer Kunstverlag Stuttgart, 2013), le livre de poèmes Haydns Papagei (Klöpfer & Meyer, Tübingen, 2015) et l'essai Nelken (Matthes & Seitz, Berlin, 2018). Récemment elle a publié un essai sur Descartes (Frankfurter Allgemeinen Zeitung, 9.11.2019) et la première traduction en allemand des textes L'œillet et Le mimosa du poète français Francis Ponge dans le numéro de mars-avril 2020 du magazine Sinn und Form.

 

[Traduction de Dolors Català à partir de la version catalane de Llucia Palliser et Joan Navarro]

 

 

90

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer