DA

Татьяна Мосеева / Tatiana Moseeva | sèrieAlfa 70

Escultura: Josep Basset

 

 

Татьяна Мосеева / Tatiana Moseeva

 

 

на снегу такие следы

троллейбусы похожи на детский конструктор, когда их много

 

aquests rastres en la neu

els troleibusos s'assemblen a les joguines de lego, quan n'hi ha molts

 

estes rastos na neve

os tróleis parecem-se aos brinquedos de lego, quando há muitos

 

ces traces sur la neige

les trolleybus ressemblent aux Lego, quand il y en a beaucoup

 

estos indicios en la nieve

los trolebuses parecen un Lego, cuando son muchos

 

 

rus1

 

на снегу такие следы

будто птица к нему прижималась

во время бомбёжки укрывала птенца

выпростав крылья

 

или просто скучала

крепким клювом стучала о лёд

раздумья о смерти

медея в голодные годы

 

или просто скучала

я думаю птицы скучают как люди

ложатся на снег

укрывают то чего нет

rus2

 

троллейбусы похожи на детский конструктор, когда их много

когда много слёз, это другая любовь (говорит саша)

когда поле выжгли, ничему не расти

никогда-ничему-не-расти

 

когда улицы мостили, тебя ещё не было

когда они уйдут на дно, тебя уже не будет

у наших индейцев на запястьях шрамы

я не хочу стареть, но думаю о маме

 

я думаю о том, что в смерти есть что-то пошлое

я говорю, что это скорее будущее, чем прошлое

будет ещё что-то хорошее

ты, я и что-то хорошее

 

Татьяна Мосеева (р. 1983 г., Москва) - поэт. Закончила Московский университет печати по специальности "реклама". Лонг-лист премии "Дебют" (2003, 2004). Автор книги стихов "Снежные люди" (2005), публикаций в альманахе "Вавилон", сборниках "Музыка и карусель" (Кемерово, 2004), "Братская колыбель" (М., 2004), "По непрочному воздуху" (М., 2005), в Интернете.

 

http://www.vavilon.ru/texts/moseeva1.html

 

 

70

cat1

 

aquests rastres en la neu

com si l'ocell s'hi encastés

protegint el seu pollet del bombardeig

amb les ales esteses

 

o potser simplement s'avorria

i picava el gel a cops de bec

pensaments sobre la mort

Medea en els anys de la fam

 

o potser simplement s'avorria

crec que els ocells també s'avorreixen

s'estiren sobre la neu

per cobrir algú que no existeix

cat2

cat2


els troleibusos s'assemblen a les joguines de lego, quan n'hi ha molts

quan hi ha moltes llàgrimes, és un altre amor (això diu en Sasha)

quan han cremat un camp, res no hi creixerà

mai no res creixerà.

 

quan pavimentaven els carrers, encara no existies

quan els carrers s'enfonsaran, no existiràs

els nostres indis tenen marques als canells

no vull fer-me vell, i penso en la meva mare

 

crec que la mort té la seva vulgaritat

dic que és més aviat futur que passat

en el futur hi haurà coses bones

tu, jo, i algunes coses bones

 

Tatiana Moseeva. Moscou, 1983. Poeta. Graduada per la Universitat de Moscou d’Arts d’Impressió, en la especialitat de publicitat. Va quedar finalista del premi Дебют (Debut) en 2003 i en 2004. El 2005 publicà el llibre de poesia Снежные люди (La gent de la neu). El seus poemes apareixen també en l'antologia Вавилон (Babilònia), en el recull de textos Музыка и карусель (Música i carrusel), Kemerovo, 2004; en Братская колыбель (Bressol fraternal), Moscou, 2004; По непрочному воздуху (Per sobre l'aire fràgil), Moscou, 2005 i en internet.

 

[Traducció del rus: Yauheniya Yakubovich]

 

 

70

port1

 

estes rastos na neve

como se o pássaro se engastasse lá

protegendo o seu filhote do bombardeamento

com as asas estendidas

 

ou talvez simplesmente se aborrecia

e picava o gelo a bicadas

pensamentos sobre a morte

Medeia nos anos da fome

 

ou talvez simplesmente se aborrecia

acho que os pássaros também se aborrecem

estendem-se sobre a neve

para cobrir alguém que não existe

 

port2

 

os tróleis parecem-se aos brinquedos de lego, quando há muitos

quando há muitas lágrimas, é um outro amor (isso diz o Sasha)

quando têm queimado um campo, nada crescerá ali

nunca nada crescerá.

 

quando pavimentavam as ruas, ainda não existias

quando as ruas se afundaram, não existirás

os nossos índios têm marcas nos pulsos

não quero envelhecer, e penso na minha mãe

 

acho que a morte tem a sua vulgaridade

digo que é aliás futuro que passado

no futuro haverá coisas boas

tu, eu, e algumas coisas boas

 

Tatiana Moseeva. Moscou, 1983. Poeta. Graduada pela Universidade de Moscou de Artes de Impressão, na especialidade de publicidade. Finalista do prêmio Дебют (Debute) em 2003 i 2004. Em 2005 publicou o livro de poesia Снежные люди (As pessoas da neve). Poemas seus apareceram também na antologia Вавилон (Babilónia), na compilação de textos Музыка и карусель (Música e carrossel), Kemerovo, 2004; em Братская колыбель (Berço fraternal), Moscou, 2004; По непрочному воздуху (Por cima do ar frágil), Moscou, 2005 e na internet.

 

[Tradução de Joan Navarro a partir da versão catalã de Yauheniya Yakubovich]

 

 

70

fr1

 

ces traces sur la neige

comme si l’oiseau s’y encastrait

protégeant son oisillon du bombardement

les ailes étendues

 

ou peut-être simplement s’ennuyait-il

et piquait-il la glace à coups de bec

pensées sur la mort

Médée pendant les années de famine

 

ou peut-être simplement s’ennuyait –il

je crois que les oiseaux s’ennuient aussi

qu’ils s’allongent sur la neige

pour couvrir quelqu’un qui n’existe pas

 

fr2

 

les trolleybus ressemblent aux Lego, quand il y en a beaucoup

quand il y a beaucoup de larmes, c’est un autre amour (c’est ce que dit Sasha)

quand on a brûlé un champ, rien n’y poussera

jamais rien ne poussera

 

quand on pavait les rues, tu n’existais pas encore

quand les rues s’enfonceront, tu n’existeras pas

nos indiens ont des marques aux poignets

je ne veux pas vieillir, et je pense à maman

 

je crois que la mort a sa vulgarité

je dis que c’est plutôt futur que passé

dans le futur il y aura de bonnes choses

toi, moi, et quelques bonnes choses

 

Tatiana Moseeva, Moscou, 1983. Poète. Diplômée par l'Université d'État de Moscou pour les arts d’impression en tant que spécialiste en publicité. Elle a été sélectionnée parmi les finalistes du prix Дебют (Début) en 2003 et 2004. Elle est l’auteure du livre de poésie Снежные люди (Les gens de la neige), 2005. Elle a publié dans l'anthologie Вавилон (Babylone), dans le recueil de textes Музыка и карусель (Musique et carrousel), Kemerovo, 2004 ;  Братская колыбель (Berceau fraternel), Moscou, 2004 ; По непрочному воздуху (Au-dessus de l'air fragile), Moscou, 2005 ; et sur Internet.

 

[Traduction : Dolors Català, à partir de la version catalane de Yauheniya Yakubovich]

 

 

70

esp1

 

estos indicios en la nieve

como de pájaro engastado

protegiendo a su cría de las bombas

con las alas extendidas

 

o tal vez simplemente se aburría

golpeaba el hielo fuertemente con el pico

pensamientos sobre la muerte

Medea en los años de penuria

 

o tal vez simplente se aburría

yo creo que los pájaros se aburren como los hombres

se acuestan sobre la nieve

para cubrir lo que no existe

esp2

 

 

los trolebuses parecen un Lego, cuando son muchos

cuando hay muchas lágrimas, es otro amor (dice Sacha)

cuando han quemado el campo, ya nada crecerá

nunca-nada-crecerá

 

cuando pavimentaron las calles, aún no existías

cuando se hundan, ya no estarás

nuestros indios conservan cicatrices en las muñecas

no quiero envejecer, pero pienso en mi madre

 

tal vez haya en la muerte algo vulgar

digo que eso concierne más al futuro que al pasado

llegará todavía algo bueno

tú, yo y algo Bueno

 

Tatiana Moseeva (Moscú,1983). Poeta. Licenciada por la Universidad de Moscú de Artes e Impresión, en la especialidad de publicidad. Fue finalista del premio “Debut” en las convocatorias de  2003 y 2004. En 2005, publicó el libro de poemas Снежные люди (La gente de la nieve). Sus poemas aparecen también en la antología “Babilonia”, en la selección de textos “Música y carrusel” (Kemerovo, 2004), en “Cuna fraternal” (Moscú, 2004), “Sobre el aire frágil” (Moscú, 2004) y en internet.

 

 

[Traducción del ruso: Anna Sadova y José Luís Falcó]

 

 

70

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer