Татьяна
Мосеева /
Tatiana Moseeva |
sèrieAlfa 70
Escultura:
Josep Basset
Татьяна
Мосеева / Tatiana Moseeva
на
снегу такие
следы
троллейбусы
похожи на
детский
конструктор,
когда их
много
aquests rastres en la neu
els troleibusos s'assemblen a les
joguines de lego, quan n'hi ha molts
estes rastos na neve
os tróleis
parecem-se aos brinquedos de lego, quando há muitos
ces traces sur la neige
les trolleybus ressemblent aux Lego,
quand il y en a beaucoup
estos indicios en la nieve
los trolebuses parecen un Lego, cuando son muchos
на
снегу такие
следы
будто
птица к нему
прижималась
во
время
бомбёжки
укрывала
птенца
выпростав
крылья
или
просто
скучала
крепким
клювом
стучала о лёд
раздумья
о смерти
медея
в голодные
годы
или
просто
скучала
я
думаю птицы
скучают как
люди
ложатся
на снег
укрывают
то чего нет
троллейбусы
похожи на
детский
конструктор,
когда их
много
когда
много слёз,
это другая
любовь
(говорит
саша)
когда
поле выжгли,
ничему не
расти
никогда-ничему-не-расти
когда
улицы
мостили, тебя
ещё не было
когда
они уйдут на
дно, тебя уже
не будет
у
наших
индейцев на
запястьях
шрамы
я не
хочу стареть,
но думаю о
маме
я
думаю о том,
что в смерти
есть что-то
пошлое
я
говорю, что
это скорее
будущее, чем
прошлое
будет
ещё что-то
хорошее
ты, я
и что-то
хорошее
Татьяна
Мосеева (р.
1983 г., Москва) -
поэт.
Закончила
Московский университет
печати по
специальности
"реклама".
Лонг-лист
премии
"Дебют" (2003, 2004).
Автор книги
стихов
"Снежные
люди" (2005),
публикаций
в альманахе
"Вавилон",
сборниках
"Музыка
и карусель"
(Кемерово, 2004),
"Братская
колыбель" (М.,
2004), "По непрочному
воздуху" (М., 2005),
в Интернете.
http://www.vavilon.ru/texts/moseeva1.html
aquests rastres en
la neu
com si l'ocell s'hi encastés
protegint el seu pollet del bombardeig
amb les ales esteses
o potser simplement s'avorria
i picava el gel a cops de bec
pensaments sobre la mort
Medea en els anys de la fam
o potser simplement s'avorria
crec que els ocells també s'avorreixen
s'estiren sobre la neu
per cobrir algú que no existeix
cat2
els troleibusos s'assemblen a les joguines de lego, quan n'hi ha molts
quan hi ha moltes llàgrimes, és un
altre amor (això diu en Sasha)
quan han cremat un camp, res no hi
creixerà
mai no res creixerà.
quan pavimentaven els carrers,
encara no existies
quan els carrers s'enfonsaran, no
existiràs
els nostres indis tenen marques als
canells
no vull fer-me vell, i penso en la meva
mare
crec que la mort té la seva
vulgaritat
dic que és més aviat futur que
passat
en el futur hi haurà coses bones
tu, jo, i algunes coses bones
Tatiana
Moseeva. Moscou, 1983. Poeta. Graduada per la Universitat
de Moscou d’Arts d’Impressió, en la especialitat de publicitat. Va quedar
finalista del premi Дебют (Debut)
en 2003 i en 2004. El 2005 publicà el llibre de poesia Снежные
люди (La gent de la neu). El seus poemes apareixen
també en l'antologia Вавилон (Babilònia),
en el recull de textos Музыка
и карусель (Música i carrusel), Kemerovo, 2004; en Братская
колыбель (Bressol
fraternal), Moscou, 2004; По непрочному
воздуху (Per sobre l'aire
fràgil), Moscou, 2005 i en internet.
[Traducció del rus: Yauheniya
Yakubovich]
estes rastos na
neve
como se o pássaro se engastasse lá
protegendo o seu filhote do bombardeamento
com as asas estendidas
ou talvez simplesmente se aborrecia
e picava o gelo a bicadas
pensamentos sobre a morte
Medeia nos
anos da fome
ou talvez simplesmente se aborrecia
acho que os pássaros também se aborrecem
estendem-se sobre a neve
para cobrir alguém que não existe
os tróleis parecem-se
aos brinquedos de lego, quando há muitos
quando há muitas lágrimas, é um outro amor (isso
diz o Sasha)
quando têm queimado um campo, nada crescerá ali
nunca nada
crescerá.
quando pavimentavam as ruas, ainda não existias
quando as ruas se afundaram, não existirás
os nossos índios têm marcas nos pulsos
não quero envelhecer, e penso na minha mãe
acho que a morte tem a sua vulgaridade
digo que é aliás futuro que passado
no futuro haverá coisas boas
tu, eu, e algumas coisas boas
Tatiana Moseeva. Moscou, 1983. Poeta.
Graduada pela Universidade de Moscou de Artes de Impressão, na especialidade de
publicidade. Finalista do prêmio Дебют (Debute) em 2003 i 2004.
Em 2005 publicou o livro de poesia Снежные люди
(As pessoas da neve). Poemas seus apareceram também na antologia Вавилон (Babilónia), na
compilação de textos Музыка
и карусель (Música e carrossel), Kemerovo, 2004; em Братская
колыбель (Berço fraternal),
Moscou, 2004; По непрочному
воздуху (Por cima do ar frágil),
Moscou, 2005 e na internet.
[Tradução
de Joan Navarro a partir da versão catalã de Yauheniya
Yakubovich]
ces traces sur la neige
comme si
l’oiseau s’y encastrait
protégeant son
oisillon du bombardement
les
ailes étendues
ou peut-être
simplement s’ennuyait-il
et
piquait-il la glace à coups de bec
pensées sur
la mort
Médée
pendant les années de famine
ou
peut-être simplement s’ennuyait –il
je
crois que les oiseaux s’ennuient aussi
qu’ils
s’allongent sur la neige
pour couvrir quelqu’un qui n’existe pas
les trolleybus ressemblent aux Lego, quand il y en a
beaucoup
quand il
y a beaucoup de larmes, c’est un autre amour (c’est ce que dit Sasha)
quand on
a brûlé un champ, rien n’y poussera
jamais
rien ne poussera
quand on pavait
les rues, tu n’existais pas encore
quand les
rues s’enfonceront, tu n’existeras pas
nos
indiens ont des marques aux poignets
je ne
veux pas vieillir, et je pense à maman
je
crois que la mort a sa vulgarité
je dis
que c’est plutôt futur que passé
dans le
futur il y aura de bonnes choses
toi, moi, et quelques bonnes choses
Tatiana Moseeva, Moscou, 1983. Poète. Diplômée par l'Université d'État de Moscou pour les
arts d’impression en tant que spécialiste en publicité. Elle a été sélectionnée
parmi les finalistes du prix Дебют (Début)
en 2003 et 2004. Elle est l’auteure du livre de poésie Снежные люди (Les
gens de la neige), 2005. Elle a publié dans l'anthologie Вавилон (Babylone), dans le
recueil de textes Музыка
и карусель (Musique et carrousel), Kemerovo,
2004 ; Братская
колыбель (Berceau
fraternel), Moscou, 2004 ; По непрочному
воздуху (Au-dessus de l'air
fragile), Moscou, 2005 ; et sur Internet.
[Traduction :
Dolors Català, à partir de
la version catalane de Yauheniya Yakubovich]
estos
indicios en la nieve
como de pájaro engastado
protegiendo a su cría de las bombas
con las alas extendidas
o tal vez simplemente se aburría
golpeaba el hielo fuertemente con el pico
pensamientos sobre la muerte
Medea en los años de penuria
o tal vez simplente se aburría
yo creo que los pájaros se aburren como los hombres
se acuestan sobre la nieve
para cubrir lo que no existe
los
trolebuses parecen un Lego, cuando son muchos
cuando hay muchas lágrimas, es otro amor (dice Sacha)
cuando han quemado el campo, ya nada crecerá
nunca-nada-crecerá
cuando pavimentaron las calles, aún no existías
cuando se hundan, ya no estarás
nuestros indios conservan cicatrices en las muñecas
no quiero envejecer, pero pienso en mi madre
tal vez haya en la muerte algo vulgar
digo que eso concierne más al futuro que al pasado
llegará todavía algo bueno
tú, yo y algo Bueno
Tatiana Moseeva (Moscú,1983). Poeta. Licenciada por la Universidad de Moscú de
Artes e Impresión, en la especialidad de publicidad. Fue finalista del premio
“Debut” en las convocatorias de 2003 y
2004. En 2005, publicó el libro de poemas Снежные люди (La gente de la nieve). Sus poemas
aparecen también en la antología “Babilonia”, en la selección de textos “Música
y carrusel” (Kemerovo, 2004), en “Cuna fraternal” (Moscú, 2004), “Sobre el aire
frágil” (Moscú, 2004) y en internet.
[Traducción del
ruso: Anna Sadova y José Luís Falcó]
| a | entrada
| Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer