M

دنيا ميخائيل | Duniā Mīḫā’īl ǀ sèrieAlfa 62

 

Foto: Josep Basset

 

 

دنيا ميخائيل | Duniā Mīḫā’īl

 

الطائرة    

شكل العالم   

 

 

L’avió

La forma del món

 

El avión

La forma del mundo

 

L’avion

La forme du monde

 

O avião

A forma do mundo

 

 

 

 

avio

L’avió

 

L’avió que ve de Bagdad

transporta soldats americans

s’aixeca per damunt

per damunt

per damunt la lluna reflectida

sobre les aigües del Tigris

per damunt els núvols agrumollats com cadàvers

per damunt una vella guitarra

per damunt els seus pits orfes

per damunt la gent segrestada

per damunt les ruïnes que creixien amb els xiquets

per damunt les llargues fileres a l’oficina de passaports

per damunt una caixa de tomaques oberta

l’avió amb els seus viatgers esgotats

aterrarà després a unes sis mil milles

d’un dit mutilat en l’arena.

 

mon

La forma del món

 

Si el món fóra pla

com la catifa del vent

seria com la meua tristor al principi i a la fi

Si el món fóra un quadrat

ens amagaríem en algun cantó

cada vegada que la guerra juga a conillets a amagar

Si el món fóra redó

rodarien els nostres somnis l’un rere l’altre en els molins de l’aire

i ens faria a tots iguals.

 

 

DUNIĀ MĪḪĀĪL. Poetessa iraquiana exiliada va nàixer a Bagdad l’any 1965. Obtingué el títol de grau en Literatura i Llengua Angleses a la Universitat de Bagdad i el màster en Literatura Oriental a la Universitat americana de Wayne State. Viu a hores d’ara a l’estat de Michigan, on ensenya llengua àrab. L’any 2001 va obtenir el premi dels Drets Humans per a la Llibertat de l’Escriptura de les Nacions Unides i l’any 2010, el premi del Llibre Àrab-americà pel poemari Diari d’una ona fora de la mar.

 

[Traducció: Isaïes Minetto]

 

 

 

avion

El avión

 

El avión que viene de Bagdad

transporta soldados americanos

se levanta por encima

por encima

por encima de la luna reflejada

sobre las aguas del Tigris

por encima de las nubes apelotonadas como cadáveres

por encima de una vieja guitarra

por encima  de los pechos huérfanos

por encima de la gente secuestrada

por encima de las ruinas que crecían con los niños

por encima de las largas colas en la oficina de pasaportes

por encima de una caja abierta de tomates

el avión con sus viajeros cansados

aterrizará después a unas seis mil millas

de un dedo mutilado en la arena.

 

mundo

La forma del mundo

 

Si el mundo fuera llano

como la alfombra del viento

sería como mi tristeza en el principio y en el fin

Si el mundo fuera un cuadrado

nos esconderíamos en algún rincón

cada vez que la guerra juega al escondite

Si el mundo fuera redondo

rodarían nuestros sueños uno detrás de otro en los molinos del aire

y a todos nos haría iguales. 

  

 

DUNIĀ MĪḪĀĪL. Poetisa iraquí exiliada. Nació en Bagdad en 1965. Obtuvo el título de grado en Literatura y Lengua Inglesa por la Universidad de Bagdad y el máster en Literatura Oriental por la Universidad Americana de Wayne State. Vive en la actualidad en el estado de Michigan, donde enseña lengua árabe. En 2001 obtuvo el premio de Derechos Humanos para la Libertad de la Escritura de las Naciones Unidas, y en 2010 el premio del Libro Árabe-americano por el poemario Diario de una ola fuera del mar.

 

[Traducción: Isaïes Minetto]

 

 

 

lavion

L’avion

 

L’avion qui vient de Bagdad

transporte des soldats américains

il se lève au-dessus

au-dessus

au-dessus de la lune reflétée

sur les eaux du Tigre

au-dessus des nuages emmêlés comme des cadavres

au-dessus d’une vieille guitare

au-dessus de ses seins orphelins

au-dessus des gens séquestrés

au-dessus des ruines qui grandissent avec les enfants

au-dessus des longues queues au bureau des passeports

au- dessus d’une caisse de tomates ouverte

l’avion avec ses voyageurs épuisés

atterrira après à six mille milles

d’un doigt mutilé dans le sable

 

monde

La forme du monde

 

Si le monde était plat

comme le tapis du vent

ce serait comme ma tristesse au début et à la fin

Si le monde était carré

nous nous cacherions dans un coin

chaque fois que la guerre jouerait à cache-cache

Si le monde était rond

nos rêves rouleraient l’un derrière l’autre dans les moulins de l’air

et nous feraient tous égaux.

 

 

DUNIĀ MĪḪĀĪL. Poétesse iraquienne exilée née à Bagdad en 1965. Elle obtint une licence en langue et littérature anglaise à l’Université de Bagdad et un Master en littérature orientale à l’université américaine de Wayne State. Elle vit en ce moment à l’État de Michigan, où elle enseigne l’arabe. En 2001, elle a obtenu le prix des Droits de l’homme pour la liberté de l’écriture des Nations Unies et en 2010 le prix du livre arabo-américain pour le recueil de poèmes Journal d’une vague hors de la mer.

 

[Traduction : Dolors Català, à partir de la version catalane d’Isaïes Minetto]

 

 

 

aviao

O avião

 

O avião que vem de Bagdá

transporta soldados americanos

levanta-se por cima

por cima

por cima da lua refletida

sobre as águas do rio Tigre

por cima das nuvens engrumadas como cadáveres

por cima duma velha guitarra

por cima dos seus peitos órfãos

por cima da gente sequestrada

por cima das ruinas que cresciam com as crianças

por cima das cumpridas fileiras nas lojas de passaportes

por cima dum caixote aberto de tomates

o avião com os seus viajantes exaustos 

aterrará depois a umas seis mil milhas

dum dedo mutilado na areia.

 

aforma

A forma do mundo

 

Se o mundo fosse plano

como o tapete do vento

seria como a minha tristeza no principio e no fim

Se o mundo fosse um quadrado

nos esconderíamos em algum canto

todas as vezes que a guerra joga a esconde-esconde

Se o mundo fosse redondo

rodariam os nossos sonhos um após outro nos moinhos do ar

e far-nos-ia a todos iguais.

 

 

DUNIĀ MĪḪĀĪL. Poetisa iraquiana exilada. Nasceu em Bagdá em 1965. Licenciou-se em Literatura e Língua Inglesa pela Universidade de Bagdá e é Mestre em Literatura Oriental pela Universidade Americana de Wayne State. Vive atualmente no estado do Michigan, onde ensina língua árabe. Em 2001 obteve o prémio de Direitos Humanos para a Liberdade da Escrita das Nações Unidas e em 2010 0 prémio do Livro Árabe-americano pelo poemário Diário de uma onda fora do mar.

 

[Tradução de Joan Navarro a partir da versão catalã de Isaïes Minetto / Revisão: João Rasteiro]

 

 

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |