August Strindberg
Diane Régimbald
Ce serait nuit verte
épongée d’étoiles
nuit de feu
éclatée à même ses hasards
juste à côté du sombre
qui dirait le reflet
cime érodée des arbres
Usure du ciel
on ferait semblant
de rêver au grincement d’une porte
on prendrait le temps
de traverser de l’autre côté de l’image du ciel
il y aurait des bourrasques de silences informes
des éclatements d’or inquiets
ce serait pareil à une mémoire inventée
au-delà de la parole des étoiles
comme une cité céleste
revenue d’une dérive
comme mes yeux sur le cœur de ton nom
voilà scène ressuscitée!
Usure du ciel
ses constellations oxydées
illuminées par ses pores
fenêtre éblouissante
d’étoiles à la limite du lointain
hasard d’une prise
c’est l’histoire d’une présence soumise
à sa propre lumière
à ses trous d’ombre
Cartographie parcellaire
un œil
entre l’image
y voit les pixels d’une évanescence
on dirait une échappée
de particules
fantôme d’un paysage
J’irai encore me percher dans l’image
entendre les apparences
voir les révélations
On s’approche d’un monde tu
diffracté obtempéré
peut-être céleste
graphie d’un espace saisi
On reste accroché au regard du ciel
il est future approche des restes
comment s’y tenir ?
Diane Régimbald vit et travaille à Montréal au Québec. Elle a publié quatre recueils de poésie aux éditions du Noroît, La seconde venue (1993), Pierres de passage (2003), Des cendres des corps (2007) et Pas (2009). Elle a collaboré à diverses revues et a participé à diverses manifestations littéraires au Québec, au Mexique et en Europe. Elle a réalisé des résidences d’écriture à Amsterdam (2006) et à Amay en Belgique (2010). Certains de ces textes sont traduits en catalan et en espagnol.
Green night
it would be brushed
with stars fiery
night flared, in this here this now
against the darkness
its flickering suggestion
of the worn peaks
Weathered sky
we would pretend
to dream of a creaking door we would take
the time to cross
to the twinned sky shapeless
gusts of silence worried
bursts of gold it would be
like memory invented
beyond the speech of stars
a celestial city moored
after a long drift
it would be my eyes on the heart on your name
a moment brought back
The tarnished sky
rusted constellations
apertured the blinding
window at the outer
edge of far
snapshot, happenstance
this is the story of a presence submitted
to its own light
to its dusky voids
Patchy cartography
the eye between the image
witness to the pixels of the short-lived
a spill
the escapee particles
of a landscape
And I would go once more to alight
in that image hear
what seems see
the revealed
We near a world hushed
refracted, deferred perhaps
celestial
the glyphs of captured space
Our eyes are hooked in the sky
what will remain, ever closer
And how we ask
to hold it—
Diane Régimbald lives and works in Montréal, Québec. She published four books of poetry at Les éditions du Noroît, La seconde venue (1993), Pierres de passage (2003), Des cendres des corps (2007) and Pas (2009). She collaborated in many poetry magazines and participated in many literary evcnts in Québec, Mexico and Europe. She realized writing residencies in Amsterdam (2006) and Amay in Belgium (2010). Some of her texts are translated into Catalan and Spanish.
|Translation: Katia Grubisic
Serà una nit verda
amb pinzellades d’estels
nit de foc
que esclata alhora contra els seus atzars
contra la foscor
que fa el reflex
cim desgastat dels arbres
Erosió del cel
farem veure
que somiem amb el grinyol d’una porta
prendrem el temps
per creuar a l’altra banda de la imatge del cel
hi haurà borrasques de silencis sense forma
esclats d’or inquiets
semblarà una memòria inventada
més enllà de la paraula dels estels
com una ciutat celeste
que retorna d’una deriva
com els meus ulls damunt el cor del teu nom
quina escena ressuscitada!
Erosió del cel
amb les constel·lacions rovellades
il·luminades pels porus
finestra enlluernadora
d’estels al límit de la llunyania
atzar aglevat
és la història d’una presència sotmesa
a la seva pròpia llum
als seus forats d’ombra
Cartografia parcel·lària
un ull
entre la imatge
hi veu els píxels d’una evanescència
com una fugida
de partícules
fantasma d’un paisatge
M’abocaré damunt la imatge
per sentir les aparences
per veure les revelacions
Ens apropem a un món callat
difractat obtemperat
potser celeste
grafia d’un espai aferrat
Restem absorts mirant el cel
amb el futur envoltat de deixalles,
com ens hi mantindrem ?
Diane Régimbald viu i treballa a Mont-real, al Quebec. Ha publicat quatre reculls de poesia, tots a Noroît: La seconde venue (1993), Pierres de passage (2003), Des cendres des corps (2007) et Pas (2009). Ha col·laborat en diverses revistes i ha participat en diverses manifestacions literàries al Quebec, a Mèxic i a Europa. Ha fet residències d’escriptura a Amsterdam (2006) i a Amay, Bèlgica (2009). Té textos traduïts al català i a l’espanyol.
|Traducció: Antoni Clapés
Será una noche verde
limpia de estrellas
noche de fuego
que estalla al azar
junto a la sombra
que se diría reflejo
de la cima desgastada de los árboles
Erosión del cielo
simularemos
que soñamos con el rechinar de una puerta
nos tomaremos el tiempo suficiente
para cruzar al otro lado de la imagen del cielo
habrá borrascas de silencios sin forma
destellos de oro inquietos
como una memoria inventada
más allá de la palabra de las estrellas
como una ciudad celeste
que vuelve tras una deriva
como mis ojos sobre el corazón de tu nombre
¡qué escena resucitada!
Erosión del cielo
sus constelaciones oxidadas
iluminadas por sus poros
ventana deslumbrante
de estrellas al límite de la lejanía
golpe de fortuna
es la historia de una presencia sometida
a su propia luz
a sus agujeros de sombra
Cartografía parcelaria
un ojo
entre la imagen
se ven los píxeles de una evanescencia
como una dispersión
de partículas
fantasma de un paisaje
Me asomaré sobre la imagen
para captar sus apariencias
para ver las revelaciones
Nos acercamos a un mundo callado
desviado, diferido
acaso celeste
grafía de un espacio aferrado
Permanecemos como adheridos mirando al cielo
con un futuro rodeado de basura
¿cómo nos mantendremos en él?
Diane Régimbald vive y trabaja en Monreal, Quebec. Ha publicado cuatro libros de poesía, todos ellos en Noroît: La seconde venue (1993), Pierres de passage (2003), Des cendres des corps (2007) et Pas (2009). Ha colaborado en diversas revistas y ha participado en diversas manifestaciones literarias en Quebec, México y Europa. Ha hecho residencias de escritura en Amsterdam (2006) y en Amay, Bélgica (2009). Su obra ha sido traducida al catalán y al español.
|Traducción: Dolors Udina
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |