mn

 

Descripción: Alonso Licerio 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gravat: Alonso Licerio

 

 

Julio César Félix

 

 

En el norte ya no hay playas | Mareas

 

 

|Al nord ja no hi ha platges | Marees

 

|In the North There are no Longer Beaches | Tides

 

|Au nord il n'y a pas de plages | Marees

 

 

 

 

En el norte ya no hay playas

 

En el fondo verde de las botellas, ensortijado al vuelo de tardes

y de xanates hambrientos, de honduras de la tierra de los días,

escucho la respiración del venado azul.

Ahora lo tengo tatuado en la piel y canta.

 

Abro las ventanas: relámpagos de medianoche; las formas apenas

nacen en la comisura de la página; desde el Níger hasta el Nazas

he venido silbando la lluvia que no me cobija como una música infinita,

y que taladra la cerradura de mi conciencia.

Serpientes, chacales y escorpiones vienen a buscarme por la tarde, y no me encuentran.

 

En el Norte ya no hay playas.

 

Horas pardas sobre el desierto de las madrugadas y el embiste de vientos brujos

venidos quién sabe de dónde: no se detienen hasta llegar a las aceradas puntas de unos pies sólidos…

Entonces el flaco registro de los años se desmaya sobre la línea.

Y algo me dice que continuaremos sobre la ruta incierta de las pesadillas y de las tolvaneras; doce soles desde que decidí no esperar más y me he quedado con el aliento marítimo de los puertos de la Imaginación.

 

Huele a ínsula.

 

La arcilla me ha moldeado el cuerpo y el pensamiento a través de los siglos de nubes.

 

[En el Norte ya no hay playas, Andraval ediciones, colección Palabras del Humaya, Culiacán, 2011.] 

 

 

Mareas

 

Estoy perdido y no sé qué camino me trajo hasta aquí.

Julio Haro

 

Mareas, ojos, ahoras:

Olvido, siempre olvido,

qué es lo que traigo en los bolsillos del presente

que se arruga: comienzos débiles,

sangre que hay que explotar, materia destructible,

gasas invisibles, demoledoras

de nuestros propios acertijos;

ritmo que no dejo fluir como las de mis venas que

transcurren toda la ruta de la sangre y

que interrumpo a veces por los sobresaltos de la memoria

y el insomnio de las noches en miércoles, jueves, viernes…

 

[En el Norte ya no hay playas, Andraval ediciones, colección Palabras del Humaya, Culiacán, 2011.]

 

 

Julio César Félix. (Navolato, Sinaloa, 1975). Estudió Letras Hispánicas en la UNAM, en cuyo Centro Universitario de Teatro impartió las materias de Lengua Española e Historia de las Ideas. Es autor de los libros de poesía De noche los amores son pardos, Al sur de tu silencio, De lagos, lagunas y otras danzas, Desierto blues, Imaginario de voces, Mis ojos el fuego y En el Norte ya no hay playas. Ha publicado textos en revistas como Tierra adentro, Casa del tiempo, Luvina, Periódico de Poesía, Siempre!, Armas y letras, Milenio semanal, Estepa del Nazas, La humildad premiada, entre muchas otras. Radica en La Laguna coahuilense desde el 2004. Trabaja de tiempo completo en la Universidad Iberoamericana Torreón, donde es coordinador del Centro de Difusión Editorial  y dirige el taller de literatura de la misma institución. Director de la revista de literatura y crítica cultural Acequias (www.iberotorreon.edu.mx/acequias). Este año su libro Mis ojos el fuego se traducirá al portugués.

 

 

∑Α

 

 

Al nord ja no hi ha platges

 

En el fons verd de les ampolles, cargolat al vol de tardes

i de quiscals famolencs, de fondàries de la terra dels dies,

escolte la respiració del cérvol blau.

Ara el tinc tatuat a la pell i canta.

 

Òbric les finestres: llampecs de mitjanit; les formes a penes

naixen en la comissura de la pàgina; des del Níger fins al Nazas

he vingut xiulant la pluja que no em dóna recer com una música infinita,

i que trepa el pany de la meua consciència.

Serps, xacals i escorpins venen a buscar-me a la tarda, i no em troben.

 

Al Nord no hi ha platges.

 

Hores brunes sobre el desert de les matinades i l’envestida de vents captivadors

arribats qui sap d’on: no es detenen fins arribar a les acerades puntes d’uns peus sòlids...

Aleshores el magre registre dels anys es desmaia sobre la línia.

I alguna cosa em diu que continuarem sobre la ruta incerta dels malsons i de les polsegueres; dotze sols des que vaig decidir no esperar més i m’he quedat amb l’alè marítim dels ports de la Imaginació.

 

Fa olor d'illa.

 

L’argila m’ha modelat el cos i el pensament a través dels segles de núvols.

 

[En el Norte ya no hay playas, Andraval ediciones, colección Palabras del Humaya, Culiacán, 2011.]

 

 

Marees

 

Estoy perdido y no sé qué camino me trajo hasta aquí.

Julio Haro

 

Marees, ulls, ara:

Oblit, sempre oblit,

que és allò que porte en les butxaques del present

que s’arruga: inicis febles,

sang que cal explotar, matèria destructible,

gases invisibles, demolidores

de les nostres pròpies endevinalles;

ritme que no deixe fluir com les de les meues venes que

transcorren tota la ruta de la sang i

que interromp de vegades pels ensurts de la memòria

i l’insomni de les nits en dimecres, dijous, divendres…

 

[En el Norte ya no hay playas, Andraval ediciones, colección Palabras del Humaya, Culiacán, 2011.]

 

 

Julio César Félix, Navolato, Sinaloa, 1975. Va estudiar Lletres Hispàniques en la UNAM, i en el seu Centre Universitari de Teatre va impartir Llengua Espanyola i Història de les Idees. És autor dels llibres de poemes De noche los amores son pardos, Al sur de tu silencio, De lagos, lagunas y otras danzas, Desierto blues, Imaginario de voces, Mis ojos el fuego i En el Norte ya no hay playas. Ha publicat textos en revistes com ara Tierra adentro, Casa del tiempo, Luvina, Periódico de Poesía, Siempre!, Armas y letras, Milenio semanal, Estepa del Nazas, La humildad premiada, entre d’altres. Viu a La Laguna, a l’estat de Coahuila, des del 2004. Treballa en la Universitat Iberoamericana Torreón, on és coordinador del Centre de Difusió Editorial  i dirigeix el taller de literatura. Director de la revista de literatura i crítica cultural Acequias (www.iberotorreon.edu.mx/acequias). Enguany apareixerà la traducció portuguesa del seu llibre Mis ojos el fuego.

 

 

[Traducció: Joan Navarro]

 

 

Α

 

 

In the North There are no Longer Beaches

 

In the green bottom of the bottles, curled into the flight of the afternoons

and of the hungry xanates, of  the depth of the dirt of the days,

I hear the breathing of the blue deer.

Now I have him tattooed in my flesh and he sings.

 

I open the windows: midnight lightings; the forms

barely are born in the commissure of the page; from the Niger to the Nazas

I have come whistling the rain that does not covered me like an infinite music,

and drilling through the locks of my conscience.

Serpents, jackals, and scorpions have come looking for me in the afternoon, and they have not found me.

 

In the North there are no longer beaches.

 

Hazy hours over the desert of the dawns and the onrush of the sorcerers’ winds

coming from who knows where: they do not stop until they arrive to the steel tips of some solid feet…

Therefore the fragile record of the years faints over the line.

And something tells me that we will continue along the uncertain route of the nightmares and the

windblown; twelve suns since I decided  to wait no more, and I have remain with the maritime

breath from the ports of the imagination.

 

It smells of island.

 

The clay has molded my body and my thoughts through the centuries of clouds.

 

[En el Norte ya no hay playas, (In the North There are no Longer Beaches), Andraval ediciones, colección Palabras del Humaya, Culiacán, 2011.]

 

 

Tides

 

I am lost and I do not know which road brought me here.

Julio Haro

 

Tides, eyes, todays:

I forget, I always forget,

what is it that I carry in the pockets of the present

that it wrinkles: weak beginnings,

blood that has to be exploited, destructible material,

invisible gauzes, demolishers

of our own riddles;

rhythm that I do not let flow as the ones from my veins that

runs over the route of the blood and

that I interrupt sometimes by the upheavals of the memory

and the nights of insomnia on Wednesdays, Thursdays, Fridays…

 

[En el Norte ya no hay playas, (In the North There are no Longer Beaches), Andraval ediciones, colección Palabras del Humaya, Culiacán, 2011.]

 

 

Julio César Félix, ( Navolato, Sinaloa, 1975). He studied Hispanic Letters at the UNAM (The National Autonomous University of Mexico), in whose University Center of Theater he taught the courses of Spanish Language and The History of the Ideas. He is the author of the books of poetry De Noche los Amores Son Pardos, Al Sur de Tu Silencio, De Lagos, Lagunas y Otras Danzas, Desierto Blues, Imaginario de Voces, Mis Ojos el Fuego, and En el Norte Ya no Hay Playas.He has published various texts in magazines such as Tierra Adentro (Land Within), Casa del Tiempo (House of Time), Luvina, Periodico de Poesia (Newspaper of Poetry), Siempre! (Always!), Armas y Letras (Weapons and Letters), Milenio Semanal (Weekly Millennium), Estepa del Nazas (Steppe of Nazas), La Humildad Premiada  (The Prized Humility), and many more.  He lives in The Lagoon of Coahuila since 2004. He works full time at the Iberoamerican University in Torreon, where he coordinates the Center of Editorial Diffusion. He also directs the literature workshop in the same institution. He is a director of the magazine of literature and cultural critic Acequias (www.iberotorreon.edu.mx/acequias). This year his book Mis Ojos el Fuego will be translated to Portuguese.

 

 

[Translation: Verónica Zavala Peterson & John M. C. Peterson]

 

 

Α

 

 

Au nord il n'y a pas de plages

 

Dans le fond vert des bouteilles, frisé au vent des après-midi

Et de xanates affamés, depuis les profondeurs de la terre des jours,

J’écoute la respiration du cerf bleu.

Maintenant je l’ai tatoué sur la peau et il chante.

 

J’ouvre les fenêtres : foudres de minuit ; les formes à peine

Naissent dans le coin de la page; depuis le Niger jusqu’au Nazas

Je suis venu en sifflant la pluie qui ne me protège pas comme une musique infinie,

Et qui perce le verrou de ma conscience.

Serpents, chacals et scorpions viennent me chercher l’après-midi et ne me trouvent pas.

 

Au Nord il n’y a pas de plages.

 

Heures brunes dans le désert des aubes et le rugissement de vents diaboliques

venus d’on ne sait où: ils ne s’arrêtent jusqu’à arriver aux pointes acérées de pieds solides…

A ce moment-là le maigre registre des années s’évanouit sur l’horizon.

Et quelque chose me dit que nous continuerons notre route incertaine de cauchemars et de diables de poussière; douze soleils après avoir décidé de ne plus rien espérer et que je sois resté avec le souffle maritime des ports de l’Imagination.

 

Ça sent l’île.

 

L’argile m’a moulé le corps et la pensée à travers des siècles de nuages.

 

[En el Norte ya no hay playas, (Au nord il n'y a pas de plages), Andraval ediciones, colección Palabras del Humaya, Culiacán, 2011.]

 

 

Marees

 

Estoy perdido y no sé qué camino me trajo hasta aquí.

Julio Haro

 

Marées, yeux, maintenant :

J’oublie, j’oublie toujours,

Ce que je porte dans mes poches du présent

qui se ride: commencements faibles,

sang qu’il faut exploiter, matière destructible,

gaz invisibles, destructeurs

de nos propres énigmes;

rythme qui ne se laisse couler comme celui de mes veines qui

Parcourent tout le chemin du sang et

qui s’interrompt parfois à cause des sursauts de la mémoire

et l’insomnie des nuits le mercredi, jeudi, vendredi…

 

[En el Norte ya no hay playas, (Au nord il n'y a pas de plages), Andraval ediciones, colección Palabras del Humaya, Culiacán, 2011.]

 

Julio César Félix, (Navolato, Sinaloa, 1975). Il a étudié les Lettres Hispaniques à la UNAM, dont le  Centre Universitaire de Théâtre a donné les matières de Langue Espagnole et Histoire des Idées. Il est auteur des recueils de poésíe De noche los amores son pardos, Al sur de tu silencio, De lagos, lagunas y otras danzas, Desierto blues, Imaginario de voces, Mis ojos el fuego et En el Norte ya no hay playas. Il a publié des textes dans des revues comme Tierra adentro, Casa del tiempo, Luvina, Periódico de Poesía, Siempre!, Armas y letras, Milenio semanal, Estepa del Nazas, La humildad premiada, entres autres. Il réside dans la Laguna de Coahuila depuis 2004. Il travaille à temps complet à l’ Université Iberoaméricaine Torreón, où il est coordinateur du Centre de Diffusion Editoriale et dirige l’atelier de littérature de cette même institution. Directeur du magazine de littérature et de critique culturelle Acequias (www.iberotorreon.edu.mx/acequias). Cette année son livre Mis ojos el fuego sera traduit en portugais.

 

 

[Traduction: Julia Lanfort]

 

 

∑Α

 

 

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |