a

Equisetum (fragment). Foto: Rafa Bartual

 

[Equisetum. Foto: Rafa Bartual]

 

 

         ⌠Margo Ohayon

 

 

          Suspendu le merle rase une algue

             Suspesa, la merla frega una alga

             Suspendido, el mirlo roza un alga

             Suspenso, o melro roça uma alga

            

            

 

Suspendu le merle rase une algue, trait noir dans le vert aqueux. Sur place une feuille tremble à sa pointe sous le bourdonnement d'une mouche qui traverse en vol un aller retour de fourmis en posture de sentinelles sans relève. Les iris jaunes à fleurs de lys colonisent le bec des deux eaux, tremplin de plongée pour des oiseaux hors de la vue qui gloussent.

 

Un soubresaut décèle une coulée de vase sur le dos d'un poisson. Cap sur une tigelle, la libellule enfile un capillaire de sève entre les rides concentriques d'une araignée flottante et des fils d'ange tendus dans l'odeur de la reine des prés à distance de courants où les joncs à rafraîchir tapissent en creux des aquarium de radicelles.

 

Elles, leurs hampes décolorées défilent, verticales sans bornes, se réfléchissent, rédites à l'octave, tiges de mikado en pièces détachées sur une aire de tri.

 

Les uns sur les autres se succèdent en séries des anneaux à baguer les queues avant leur fuite ad aeternam. Le vent rapproche de minuscules couronnements, tiares oblongues de diadèmes à facettes réassortis au bon diamètre à enchâsser dans des chatons bulbeux, munis de griffes effilées au peigne des insectes.

 

A ce jeu de jonchets la cascade dépareille des baguettes feuillues que le ruisseau reclasse par collerettes superposées qui se répètent à la file dans une symétrie sérielle. Habile un souffle d'air crochète au hasard une de leurs circulaires en crins de cheval. Défi d'adresse il en retire une, la réimplante autour d'un fût dans la maquette spatiale d'une forêt lilliputienne de cannes à pêche, allumettes, asperges, écouvillons, badines, de plus en plus pêle-mêle à mesure que la colonnade à l'arrière-fond s'éloigne en perspective pour l'infini.

 

 

Rocamadour, août 2010

 

 

Margo Ohayon est née en Touraine. A exercé la profession d'infirmière de nuit. A été membre d'Escalasud, association des poètes du Sud. En 1992, elle publie son premier recueil à Poésie toute Vers la lumière. Puis des aphorismes Filigranes, 1993, Bribes, 2008 sont publiés chez Babel Éditeur, Quark chez Clàpas, 1997. Des poèmes brefs paraissent Arc, 1995, Sillons 2002 à Encres Vives. Une poésie de l'imaginaire Hors du tout naît chez Raphaël de Surtis, 1999. En 2001 sort le N° 27 du panorama poétique de J.P Metge. Des textes sur la nature Textes d'hiver, 2003 ; des aphorismes Poussières, 2009, sont édités aux Ed Le Noeud des miroirs. Une suite poétique entre réel objectif et fiction Les Signes paraît à Encres Vives, 2007. Des extraits de sa correspondance sont parus à Babel Éditeur Aigrettes, 1999, Lettres à G à N § B, 2003. Elle a collaboré à des livres collectifs.  

 

 

MO

 

 

Suspesa, la merla frega una alga, traç negre dins el verd aquós. Allà mateix, la punta d’una fulla tremola sota el zumzeig d’una mosca que travessa en ple vol una anada i tornada de formigues en postura de sentinelles sense relleu. Els lliris grocs de flors de lis colonitzen el bec de les dues aigües, trampolí d’immersió per a uns ocells fora de la vista que cloquegen.

 

Un sobresalt descobreix una colada de llot sobre el dors d’un peix. Cap a una canyiula, la libèl·lula enfila un capil·lar de saba entre els plecs concèntrics d’una aranya flotant i uns fils estesos dins la flaire de la reina dels prats lluny dels corrents on els joncs per refrescar cobreixen en relleu aquaris de radicel·les.

 

Ells, els seus escaps descolorits desfilen, verticals sense límits, es reflecteixen, repetits en octava, tiges de mikado en peces soltes en una àrea de tria.

 

 Uns sobre els altres se succeeixen en sèries uns cèrcols per anellar les cues abans la seua fuita ad aeternam. El vent acosta minúscules coronacions, tiares oblongues de diademes de facetes renovades amb el diàmetre correcte per encastar en uns aments bulbosos proveïts d’urpes esfilagarsades per les potes dels insectes.

 

En aquest joc de bastonets, la cascada desaparella unes varetes fullades que el rierol reordena en collars superposats que es repeteixen en fila en una simetria serial. Hàbil, un buf d’aire teixeix a l’atzar una de les circulars en forma de crinera. Repte d’habilitat, en retira una, la reimplanta al voltant d’un tronc en la maqueta espacial d’un bosc lil·liputenc de canyes de pescar, llumins, espàrrecs, escombralls, branquillons, cada cop més desgavellats a mesura que la columnata del fons s’allunya en perspectiva cap a l’infinit.

 

 

Rocamadour, agost de 2010

 

 

Margo Ohayon va nàixer a Touraine. Ha treballat com a infermera nocturna. Ha estat membre de Escalasud, associació de poetes del sud. En 1992, publica el seu primer recull en Poésie toute, Vers la lumière. Després els aforismes Filigranes, 1993, i Bribes, 2008, es publiquen en Babel Éditeur, Quark en Clàpas, 1997. Apareixen uns poemes breus, Arc, 1995, Sillons, 2002, en Encres Vives. Una poesia de l’imaginari, Hors de tout, naix en Raphaël de Surtis, 1999. En 2001 apareix el núm. 27 del panorama poètic de J.P. Metge. Uns textos sobre la natura, Textes d’hiver, 2003; y un recull d'aforismes, Poussières, 2009, s’editen en Le Noeud des miroirs.  Una sèrie poètica entre el real objectiu i la ficció, Les Signes, apareix en Encres Vives, 2007. Extractes de la seua correspondència han estat editats en Babel Éditeur, Aigrettes, 1999, Lettres à G. en N&B, 2003. Ha col·laborat en diversos llibres col·lectius.

 

 

| Traducció: Anna Montero |

 

 

MO

 

 

Suspendido, el mirlo roza un alga, trazo negro en el verde acuoso. Allí mismo tiembla la punta de una hoja bajo el zumbido de una mosca que atraviesa volando un ir y venir de hormigas  en posición de centinelas sin relevo. Los lirios amarillos con flores de lis colonizan el trozo de tierra entre las dos aguas, trampolín desde donde se zambullen unos pájaros que cloquean fuera de la vista.

 

Un sobresalto revela un rastro de cieno sobre la espalda de un pez. Rumbo a una plúmula, la libélula enhebra un capilar de savia entre las arrugas concéntricas de una araña flotante y unos finos hilos tendidos en el olor de la reina de los prados, lejos de corrientes donde los juncos refrescantes tapizan en relieve acuarios de raicillas.

 

Ellos, con sus escapos descoloridos desfilan, verticales sin límites, se reflejan, repetidos en la octava, palitos de mikado en piezas sueltas sobre un área de selección.

 

Unas sobre otras se suceden en series unas arandelas para anillar las colas antes de su huída ad aeternum. El viento acerca minúsculas coronaciones, tiaras oblongas de diademas con facetas renovadas con el diámetro adecuado para engarzar en unos amentos  bulbosos, provistos de garras deshilachadas con el peine de los insectos.

 

En este juego de palitos, la cascada despareja unas varitas con hojas que el arroyo reclasifica por anillos superpuestos que se repiten en fila en una simetría serial. Hábil, un soplo de aire teje al azar una de sus circulares en forma de crines de caballo. Desafío de destreza, retira una, la reimplanta alrededor de un tronco en la maqueta espacial de un bosque liliputiense de cañas de pescar, cerillas, espárragos, escobillas, varitas, cada vez más desordenadas  a medida que la columnata del fondo se aleja en perspectiva hacia el infinito

 

Rocamadour, agosto de 2010

 

 

Margo Ohayon nació en Touraine. Ha trabajado como enfermera de noche. Ha sido miembro de Escalasud, asociación de poetas del sur. En 1992, publica su primer poemario en Poésie toute, Vers la lumière. Después los aforismos Filigranes, 1993, y Bribes, 2008, se publican en Babel Éditeur, Quark en Clàpas, 1997. Aparecen unos poemas breves, Arc, 1995, Sillons, 2002, en Encres Vives. Una poesía del imaginario Hors de tout, nace en Raphaël de Surtis, 1999. En 2001 aparece el núm. 27 del panorama poético de J.P. Metge. Unos textos sobre la naturaleza, Textes d’hiver, 2003; y los aforismes, Poussières, 2009, se editan en Le Noeud des miroirs. Una serie poética entre lo real objetivo y la ficción, Les Signes, aparece en Encres Vives, 2007. Extractos de su correspondencia han sido editados en Babel Éditeur, Aigrettes, 1999, Lettres à G. en N&B, 2003. Ha colaborado en diversos libros colectivos.

 

 

| Traducción: Amparo Salvador Alcober |

 

 

MO

 

 

Suspenso, o melro roça uma alga, traço negro no verde aquoso. Lá mesmo uma folha treme na sua ponta sob o zumbido de uma mosca que atravessa em voo um vai e vem de formigas em posição de sentinelas sem revezamento. As íris amarelas de flor de lis colonizam a ilhota entre duas águas, trampolim de mergulho para pássaros fora de vista que cantam.

 

Um sobressalto revelou um vazamento de lodo nas costas de um peixe. Rumo a uma gêmula, a libélula enfia um capilar de seiva entre as rugas concêntricas de uma aranha flutuante e os fios finos estendidos no odor da rainha dos prados à distância de correntes onde os juncos refrescantes forram em relevo aquários de radículas.

 

Elas, seus mastros descoloridos desfilam, verticais sem limites, refletem-se, repetidas em oitava, caules de pega-varetas em peças de reposição numa área de triagem.

 

Uns após os outros se sucedem em séries de anéis anelando as caudas antes de sua fuga ad aeternam. O vento traz minúsculas coroações, tiaras alongadas de diademas com facetas repostas de diâmetro certo encadeada nos amentos bulbosos, dotadas de garras esguias de pente de insetos.

 

Neste jogo de varetas a cascata desaparelha as varinhas folhadas que o riacho reclassifica por anéis superpostos que se repetem em fila em uma simetria serial. Hábil, um sopro de ar tece ao azar uma de suas circulares em crinas de cavalos. Desafio de destreza, ele retira uma, recoloca-a em torno de um tronco na maquete espacial de uma floresta liliputiana de vara de pescar, fósforos, aspargos, escovinhas, varetas, cada vez mais de qualquer jeito à medida que a colunata ao fundo se afasta em perspectiva ao infinito.

 

 

Rocamadour, agosto 2010

 

 

Margo Ohayon nasceu em Touraine. Trabalhou como enfermeira. Foi membro da Escalasud, associação de poetas do Sul. Em 1992, publicou sua primeira coletânea de poesia à Poésie toute, Vers la lumière. Depois, os aforismos Filigranes, 1993, Bribes, 2008 são publicados por Babel Éditeur, Quark por Clàpas, 1997. Poemas curtos apareceram em Arc, 1995, Sillons, 2002 por Encres Vives. Uma poesia do imaginário, Hors du tout apareceu em Raphaël de Surtis, 1999. Em 2001 aparece o n° 27 do panorama poético de J. P Metge. Textos sobre a natureza, Textes d'hiver, 2003; os aforismos Poussières, 2009, são editados por Ed Le Noeud des miroirs. Uma suíte poética entre o real objetivo e a ficção, Les Signes, aparece por Encres Vives, 2007. Trechos de sua correspondência aparecem em Babel Éditeur, Aigrettes, 1999, Lettres à G à N § B, 2003. Colaborou em diversos livros coletivos.

 

 

| Tradução: Elisa Andrade Buzzo |

 

 

MO

 

→►

 

a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |