[Renata Correia Botelho]

 

fallem en tot: lliurem

els llibres al sepulcre

dels estants, a l’amor

 

li vam donar una falda d’hores

certes, vam deixar d’obrir

finestres per a olorar la nit.

 

ja res no ens recorda

que el poema només es forma

en el tall de la navalla.

 

[Um Circo no Nevoeiro, 2009]

 

 

tu que vas veure fiords i coralls,

que vas venir de les paraules

subterrànies i del que queda

 

per dir, que vas aprendre el silenci

en diverses llengües i vas llançar un dia

la moneda a l’aire per a enganyar

 

a la mort, quants verbs

vols més per a recórrer

aquesta narrativa inútil?

 

[Um Circo no Nevoeiro, 2009]

 

 

déu en els lliris

 

                                per a ma mare

 

sent a déu, cada nit, en els lliris

de Monet. miren per mi,

per aquesta ombra incerta que mor

poc a poc amb mi, cobreixen

de saba viva la foscor de la casa

i allunyen els dimonis

que s’amaguen als badalls del son.

 

pel matí, reunesc els pètals tendres

que han caigut sobre el llençol, i rese fluixet,

amb els teuladins, un vers blanc.

 

[Revista «Telhados de Vidro» nº 12, Averno (Lisboa), Maio/ 2009]

 

 

quan prometem donar a les hores

el silenci, em pose en el caire

de la nit a les escoltes del primer

soroll que ens denuncie, com

cobra que s’amaga

en una cadira de platja.

 

[21 HAIKU COM ASAS, URBANO E CABRAS, 2008]

 

 

 

[Renata Correia Botelho va nàixer el 1977 a S. Miguel, Azores. El 2001 publicà Avulsos, Por Causa (edició d’autor fora de comerç), el 2008 21 HAIKU COM ASAS, URBANO E CABRAS, en col·laboració amb Emanuel Jorge Botelho i Urbano, Galeria 111 (Lisboa) i el 2009 Um Circo no Nevoeiro (Averno). Ha col·laborat en les  revistes Magma i Telhados de Vidro.

 

 

[Traducció de Joan Navarro]

 

 | a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |