[Mikhalis Pierís]

I vaig eixir del somni sense son

i era a un país sense fronteres

ni traïdors. Pel camí que em pertocava

vaig avançar sense un estat que em donés

dignitat, ordre, seguretat. Com si jo fora immortal,

així la vaig modelar, la meua ciutat furtiva,

ciutat agradosa, hospitalària amb l’emigrant;

i tot just quan la mirava sense distingir

tribus, llengües, cultes, de sobte vaig sentir

que era un ocell. Sabia volar. Era

lliure, sense corretja ni llaç, un gos

solt que volta sense por a relliscar

en el vell costum. Nu arran de pell,

sense faixes ni lligams, així la vaig crear,

la meua ciutat fora de tota llei.

[Mikhalis Pieris naix a Eftagònia (Xipre) el 1952. Estudia a Salònica (Grècia) Filologia i Teatre, disciplines que després ensenya a la Universitat de Creta, i des de 1993, a la de Xipre. Dedica la seua tasca investigadora, entre altres assumptes,  als cronògrafs medievals xipriotes, i a poetes moderns, com ara Kavafis –a qui deu el seu concepte de “ciutat”-, Seferis, Sinòpulos i Mundís, donant com a fruit nombrosos i prestigiosos estudis. Gran viatger, entre 1991 i 2005 publica diversos reculls poètics, reunits enguany en un volum antològic sota el títol Μεταμορφώσεις πολέων.

[Traducció de Joan F. Calabuig]

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |