[Margarita Ballester]

1

He rememorat el so de corda de la lira

l’edat del temps que es tensa en el tumult

els camps de fruita i les petites vinyes

amb aquell mar guardat a la pupil·la.

Tot és de marbre tan a prop del Pentèlic.

2

Fa un dia fosc

la boira baixa del febrer ensopit

els arbres del silent paisatge

guarden en el seu clos

un esperit d’encantament

i de repòs dels anys damunt les pedres:

tot el que passa dins el meu bosc

ha passat sense temps codificable

només el redós de contes i cançons.

Ni el somni queda intacte quan arriba la bava que devora

jo que somiava, com ell, un paradís de dons celestes i el mar

i els noms de dolços animals perfectes habitats per l’home.

Vas desafiar de nit l’alfàbrega olorosa i una part teva i meva

moria sota la lluna tensa esgarriant en un moment tota la vida.

[Entre dues espases, 2004]

[Margarita Ballester Figueras, neix a Barcelona l'any 1942, és llicenciada en Filosofia i Lletres (Història) per la Universitat de Barcelona (1965). Ha estat professora d'Història fins la seva jubilació. Viu a Menorca des de l'any 1990. Ha publicat fins ara tres llibres de poemes: L'infant i la mort, Columna edicions, Barcelona 1989. Els ulls, Columna Edicions, Barcelona 1995. Entre dues espases, Col·lecció "Jardins de Samarcanda", Editorial Cafè Central-Eumo, Vic (Barcelona) 2004.

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |