[José Pérez Olivares]

                               Isaac tenia seixanta anys quan

                                         ella els deslluirà.

                                                GÉNESIS, 25. 26

Estime Jacob i Esaú.

Els estime amb l’obscura pietat que brolla de la meua ànima,

     amb l’estrany tremolor

que nia en el fons de la meua sang.

A cegues els estime, com sol estimar un pare els seus fills.

I no puc dir que preferesca a cap d’ells,

perquè els dos són, davant dels meus ulls, amos i senyors  

     de la meua veritat,

que és la veritat de l’home que envelleix.

Si un és taciturn, l’altre és vital.

Si un s’extasia amb la música del vent

     en la capçada dels arbres,

l’altre, en canvi, clama per l’aspre so de l’acer

     en xocar contra l’acer.

Així són ells Jacob i Esaú,

i així els veig jo, que sóc el seu pare.

Però de vegades, quan tanque els ulls i medite,

     em pregunte coses.

I una estranya inquietud recorre el meu cos.

El recorre de nord a sud

mentre pense, per exemple, en la forma en que de vegades

     es miren,

i en l’obscur repte que percebesc en les seues mirades.

Serà per ventura el rancor que naix també amb la paternitat?

O serà que ser germà exigeix, sense embuts,

     la incopsable confirmació del dubte?

Estime els meus fills per damunt de tot.

I a la seua manera, també ells m’estimen.

Amb aquesta convicció, qualsevol home

     tancaria en pau els seus ulls.

Els tancaria sense necessitat de fer-se preguntes.

I no obstant això tinc por.

Tinc por que Jacob i Esaú sols esperen la meua mort

     per a abandonar la seua dòcil màscara.

[Traducció de Joan Navarro]

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |