[Andrés Sánchez Robayna]

Bandada sobre el mirador

I

A les illes,

el silenci com una sola branca

contra el cel negre.

II

Van creuar els insectes,

el migdia va creuar:

illes, insectes, pensaments

van creuar-se

—quiets.

III

Vas dir: un sol cel,

fruits al sol,

insectes;

demà

l’imperi del sol els cremaria.

IV

Entre l’illa immòbil

el silenci es mou

sobre la fulla.

Illes,

la mar crescuda,

súbit pensament

contra la roca

viva

i el cel silenciós.

V

La roca és una forma.

Però sota la llum el seu silenci és més negre,

la mar brota més verda.

VI

La gavina

creua dins l’aire sec.

Siguin quins siguin els seus moviments

entre les roques d’un verd negrós,

és alta.

Dins l’aire buit,

més blanca.

I ara només hi ha

l’ombra de les seves ales

damunt la mar.

Com si fossin altes illes.

VII

Illes que el vent sacseja

viatgen

dins l’aire cremat.

VIII

Pensaments del dia

—el sol estén parracs

damunt la terra seca.

El vent

s’entortolliga entre les branques,

mou les onades.

Roques

altes i negres,

fixes en el sol fix.

Sona el silenci:

ungles, gavines, roques.

[En el cuerpo del mundo: Obra poética (1970-2002), Galaxia Gutemberg, Barcelona, 2004]

[Traducció al català de Mireia Mur]

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |