Sípia i roig

Sípia i Roig

Quatre poetes de Lima

Villacorta, Falconí, Pólack i Chirif saben que el cel de Lima amb prou feines mostra tres o quatre punts constel·lats. Tot i així, escriuen. I saben del plugim i del fred mullat d’hivern que ens entela les ulleres i els papers. I en aquest breu espai, Lima, conformen una proposta sòlida que gràcies al temps i a la lectura, es col·loca en un lloc important en la poesia peruana. Certament, són evidents les absències en aquesta breu mostra, i el motiu de les absències és que Perú (no sols Lima) és un país de contrastos i de naturalesa creadora i creativa. Existeixen molts poetes i molts d’ells engrandeixen el nom de la poesia; no obstant i això, aquestes noves veus mereixen també atenció i cura. Tots, tot i que distints en estils, paisatge, tema i intensitat concorden i discorren sota una evident qualitat i força. Esperem trencar les distàncies amb el llenguatge i l’espai i que aquest petit tros de Lima (en un segon lliurament trobarem cels de província, molt més rics i constel·lats no cal dubtar-ne gens) òmpliga els ulls i cors de vostés, estimats lectors.

Andrea Cabel]

[Traducció de Joan Navarro