Veus del Tsotsil

Veus del Tzotzil

La tradició oral sempre ha estat companyia per a tots el pobles del món. Les històries al voltant del foc, als peus dels ancians, en els moments del treball. La veu parlada ha servit com la memòria, com el cor parlant de cada cultura.

Aquesta tradició de contar i de cantar la vida va començar ja fa temps amb els resos, amb les peticions als déus de la natura, amb els cants d’amor i de desesperança humana, amb les peticions de justícia o les denúncies per la injustícia.

Tot aquest món fou també, fa temps, portat al paper en forma d’escriptura. El Popol-Vuh i el Chilam Balam de Chumayel són els seus antecedents, el gènesi i història dels pobles originals de Mèxic.

Així, continuant aquesta tradició, tres poetes marquen el seu propi temps amb les seues pròpies paraules i somnis. Pertanyen a la tradició de tots els poetes del món. La terra és en la seua paraula a prop dels homes, de les seues esperances i dels seus laments. Res no és aliè a la visió que proposen. Ací els tens com vigies del temps, com hereus de l’espai.

La poeta Ruperta Bautista, dona tzotzil que, amb saviesa de comunitat, comparteix en els seus poemes universos distints en un mateix món. El seu llenguatge és clar i profund. La mare terra viu ara un eclipsi que aviat la deixarà. Tota esperança és digna de tenir el seu cant, i Ruperta Bautista canta aquesta esperança.

El poeta Manuel Bolom Pale, home tzotzil, ens parla de forma abstracta. Amb un cant fresc demana i canta el silenci, però no el silenci tranquil i contemplatiu, sinó el silenci reflexiu i savi. Aquell silenci que dóna respostes i preguntes necessàries per a l’existència dels homes.

I el poeta tzotzil Andrés López Díaz, veu jove i guerrera. Crític i bon observador de la seua història. Els seus poemes aviat seran memòria dels temps actuals, el signe contra aquest temps. La seua poesia afirma una identitat que durant molts anys fou menyspreada i que ara als seus textos té una brillantor nova i necessària, com ho és el cant d’aquest jove poeta.

Els tres poetes són fills de grans canvis, testimonis i participants de projectes que fan que els idiomes originals de Mèxic tinguen per fi el lloc que mereixen.

Afortunadament la forma de veure la poesia escrita a Mèxic està canviant. I a diferència d’anys passats, després de l’1 de gener de 1994, les coses ja no són com abans. Ara existeixen publicacions de poesia en idiomes com el Tzotzil i d’altres idiomes originals de Mèxic, existeixen encontres d’escriptors i intel·lectuals dels pobles originals de Mèxic, i el millor de tot és que existeixen lectors en aquests idiomes.

És important compartir amb aquests tres joves poetes i traductors en Tzotzil la seua visió particular del món que els ha tocat viure. I veure de moltes maneres el seu treball poètic. La natura, part important en les seues vides, hi viu entre tots i cadascun dels seus versos.

Ruperta, Manuel i Andrés, són una mostra important dels joves poetes mexicans en Tzotzil que acompanyen des de la seua terra i la seua natura els altres poetes del món.

Marco Fonz de Tanya. Mèxic, 2008

[Traducció de Joan Navarro]