|
[Miquel Bauçà]
Una gran llosa i unes navalles lluents no es mouen dins la plana
[Una gran losa y unas navajas relucientes no se mueven en el llano]
Traducció:
Marc Granell
UNA GRAN LLOSA I UNES NAVALLES LLUENTS NO ES MOUEN DINS LA PLANA
Els qui fermen garbes dins la plana no saben fins a quin extrem arriba la seva pena. Dins la plana, no s’hi sent la minúscula música, que potser assuaujaria qualque gota de la seva aspra suor. Els homes de la plana naveguen dins d’una mar de llana i foc. És tanta la calor que els rostolls es clivellen i als lloms ja hi ha flames. Jo deman un ramell i una corona per als homes de la plana, car la lluita és espessa, cos a cos amb cada garba. Els homes de la plana mai no veren la gòndola d’or, ni l’hèlix de la ventolina. Per pietat..., una almoina per les seves crostes intolerables i les morgues del seu pit. Deman una llàgrima, mans plegades, pels monstres de la plana, per aquells sense paradís, només el silenci a la barba. Moments hi ha que posen el ventre damunt les seques llavors de cogula i neguen els seus ulls. No veuen el magraner florit del pujol. Mai no han sabut la cadència ni la dansa: només als llavis el goig estantís i al pèl la silent molsa.
Cants jubilosos en Obra poètica 1959-1983, Barcelona, 1987.
Miquel Bauçà, Felanitx 1940, Barcelona 2005. Entre la seua obra poètica destaquen Una bella història, 1962 i El crepuscle encén estels, 1992. El 1987 l’editorial Empúries publicà Obra poètica 1959-1983.
[UNA GRAN LOSA Y UNAS NAVAJAS RELUCIENTES NO SE MUEVEN EN EL LLANO
Los que atan gavillas en el llano no saben hasta qué extremo llega su pena. En el llano, no se oye la minúscula música, que quizá suavizaría alguna gota de su áspero sudor. Los hombres del llano navegan en un mar de lana y fuego. Es tanto el calor que los rastrojos se agrietan y en los caballones ya hay llamas. Yo pido un ramillete y una corona para los hombres del llano, pues la lucha es espesa, cuerpo a cuerpo con cada gavilla. Los hombres del llano nunca vieron la góndola de oro, ni la hélice de la ventolina. Por piedad..., una limosna por sus costras intolerables y las morgues de su pecho. Pido una lágrima, manos juntas, por los monstruos del llano, por aquellos sin paraíso, sólo el silencio en la barba. Momentos hay en que ponen el vientre encima de las secas semillas de ballueca y anegan sus ojos. No ven el granado florido de la colina. Nunca han sabido la cadencia ni la danza: sólo en los labios el gozo estadizo y en el pelo el silente musgo.
Miquel Bauçà, Cants jubilosos en Obra poètica 1959-1983, Barcelona, 1987.
Miquel Bauçà, Felanitx 1940, Barcelona 2005. Entre su obra poética destacan Una bella història, 1962 y El crepuscle encén estels, 1992. En 1987 la editorial Empúries publicó Obra poètica 1959-1983.
[Traducció de Marc Granell
a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer | |